Costa, Joan

Joan Costa i Costa  (1914-1997) va néixer a Terrassa on estudià comerç  i  batxillerat  a  l’Escola  Pia.  El  1931  rebé  una  beca  de  l’Ajuntament  d’aquesta ciutat per seguir la carrera de magisteri a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya, una institució tot just creada amb l’adveniment de la República i l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia, de la qual formaven part algunes de les personalitats del camp pedagògic d’aquell moment, que imprimiren un  profund segell en els alumnes: Cassià Costal, Alexandre Galí,  Artur Martorell, Rafael Solanic, Pau Vila, Pierre Vilar... 

Seguint les seves inclinacions, s’apuntà a unes classes clandestines de traducció i correcció de català i decidí contribuir en la mesura de les seves possibilitats a la defensa de la llengua. Des del 1935 ja escrivia poemes de temes diversos, entre els quals un Retaule en vers, concebut amb motiu del cinquantenari de la mort de Jacint Verdaguer el 1952, que obtingué  un  primer  premi  en  un  concurs  organitzat  a  Terrassa, i d’ençà del 1954, nombrosos poemes de temàtica muntanyenca, una selecció dels quals, amb el títol de Camins i Cants, fou guardonada el 1967 per la Federació Catalana de Muntanyisme. Molts poemes amb música del seu company de caminades Salvador Castells, foren cantats per la Coral de Ràdio Terrassa i pel Sextet Vocal. Altres dels seus poemes han estat musicats (de  vegades,  per  ell  mateix) i alguns  foren  interpretats el 1998,  després de  la  seva  mort, al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa. D’altra banda, ell mateix posà lletra a algunes sardanes, entre d’altres, Sant Martí del Canigó de Pau Casals i La processó de Sant Bartomeu d’Antoni Català, en aquest cas per encàrrec de l’Ajuntament de Sitges.

Tanmateix, la seva faceta més coneguda com a traductor fou la vinculada amb la música  coral i la cançó popular. Entre els anys cinquanta i els seixanta, el moviment coral a Catalunya experimentà una gran embranzida i una obertura al repertori estranger (especialment, a través de grups com ara la Coral Sant Jordi i el Cor Madrigal, sota el guiatge d’Oriol Martorell i de Manuel Cabero), en la qual Joan Costa contribuí anostrant una infinitat de melodies d’arreu del món i permetent als cors d’accedir a una literatura musical nova, adequadament adaptada a  un  text  català, gràcies a la combinació de la seva formació i experiència com a músic i lingüista. 

En total, des dels anys quaranta fins als noranta, traduí i adaptà la lletra de més de quatre-centes obres de procedències, èpoques i estils d’allò més variats, sovint difoses en partitures, que moltes de les corals del país han cantat i encara canten.