Albert, Lluís

Lluís Albert i Rivas (Barcelona 1923 - l'Escala 2021)

Fou musicòleg i compositor. Els primers estudis els cursà a l'escola Blanquerna i a les Escoles Pies, on va estudiar amb els mestres Joan Llongueres i Cassià Casademont. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori del Liceu de Barcelona: harmonia, contrapunt, fuga, orquestració i, amb Joaquim Serra, instrumentació per a cobla. L'any 1960 rebé el primer Diploma Oficial de l'Estat de "Mestre de Composició" d'aquest Conservatori.

Va tocar la tenora i el tible a les cobles La Principal Barcelonina i Foment de la Sardana, i també l'oboè i la viola a l'Orquestra Simfònica Estela de Barcelona. Va ser director de l'Orquestra de Cambra de Girona (1983-1996). Durant trenta-cinc anys va ser professor de música de l'Escola Laietània.

Se’l considera un dels musicòlegs que va estudiar més a fons la sardana i va escriure diverses publicacions de teoria sardanista. Així mateix va col·laborar en diverses publicacions locals de temes relacionats amb la música, com la publicació del llibre “Contra la falsa sardana” (1953), on defensà els antics costums en la dansa i en denuncià l'evolució. També va col·laborar en el llibre “La Sardana” (1970).

La seva obra és molt extensa amb més de 80 sardanes, obres corals i simfòniques; també va harmonitzar ballets per a diversos Esbarts Dansaires.

Vinculat a l'Escala, fundà l'Esbart Escalenc de Dansaires el 1948, i l'ajuntament d'aquesta vila el nomenà "Fill Adoptiu" (1998) i li concedí la Medalla d'Honor. La seva tia, Caterina Albert va ser la genial Víctor Català, autora de “Solitud” i altres obres literàries de gran nivell. A banda dels reconeixements rebuts a l'Escala Lluís Albert també rebé la placa d'argent de la Generalitat pels seus treballs de musicologia sardanista, fou premiat el 2001 per l'Obra del Ballet Popular per la publicació del Nou tractat pràctic d'instrumentació per a cobla.