Garreta, Juli

  Juli Garreta i Arboix, Sant Feliu de Guíxols (1875-1925), de família menestral, la seva formació va ser bàsicament autodidacte. Va rebre nocions de música dels seu pare Esteve, rellotger i músic, i del director de coral Ramon ovi.

Garreta fou un músic intuïtiu que es va expressar en un llenguatge post romàntic que molt aviat prengué consciència que no li era necessari deixar-se influenciar, ni allunyar-se de la intuïció. Va conrear la música simfònica (Concert per a violí i orquestra, els poemes simfònics Pastoral i les Illes Medes, la Suite Empordanesa i les Impressions simfòniques per a orquestra de corda); del catàleg de música de cambra resulten especialment remarcables la Sonata per a piano i la Sonata per a violoncel i piano, juntament amb el Quartet de corda i piano.

   Mereixen una especial menció dins el seu catàleg les cançons per a veu i piano estilísticament adscrites al corrent modernista que va influir als compositors catalans de les primeres dècades del segle XX musicant poemes, molts de caire naturalista, dels millors poetes..

   En el seu catàleg de música escrita per a cobla (circumscrit a la forma sardana) s’hi distingeixen tres etapes: la primera inclou obres de joventut, a les quals van seguir obres amb un marcat segell, que van suposar la transició a les seves obres definitives com Juny, Giverola, Innominada, Isabel, A en Pau Casals, Nydia i La pastora enamorada. Algunes de les sardanes per a cobla les va instrumentar per a orquestra simfònica. Garreta va vetllar per convertir la sardana en una forma apta per al concertisme simfònic, i amb això va contribuir a la seva difusió internacional.