Balcells, Joan

Joan Balcells i Garcia (Barcelona, 1882 - 1972)

Fou un compositor amb una important rellevància en el mon coral. Inicià la seva formació musical l'any 1899 a l'Escola Municipal de Música de Barcelona estudiant harmonia amb el mestre Antoni Nicolau i contrapunt i fuga amb el mestre Eusebi Daniel, així com amb els mestres Lluís Millet i Joan Lamote de Grignon, amb els quals l'uní una gran amistat.

L'any 1903 acceptà el càrrec de sotsdirector d'una formació coral que participà en les vetllades del Centre Catalanista de Gràcia. Aquest cor s'acabà independitzant del Centre Catalanista i adoptà el nom d'Orfeó Gracienc; en va ser director titular des de la seva fundació l'any 1904 fins al 1936 i, en acabar la Guerra Civil fins al 1945, data en què l'abandonà a causa d'una greu malaltia de la vista que li provocà ceguera. Sota la seva direcció, la coral va obtenir un gran reconeixement i col·laborà en nombrosos concerts amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i l'Orquestra Pau Casals. Com a director coral va col·laborar amb importants personalitats com Eduard Toldrà o Pau Casals i també amb grans figures internacionals com Erich Kleiber o Alfred Cortot.

Va composar nombroses obres corals, obres per a cor i cobla, dues comèdies líriques, sardanes i diverses obres per a veu i piano amb textos de grans poetes catalans.

Dues de les seves filles van seguir les petjades del pare, la pianista Maria Teresa Balcells i l’arpista Rosa Balcells.