No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
13 partitures
Carlota Baldrís Rafecas Neix al Vendrell el 1958, obté el títol de piano de Grau Mig al Conservatori de Tarragona, i el de Grau Superior de solfeig i de composició i instrumentació amb Xavier Boliart i música electroacústica amb Albert Llanas al Conservatori SM de Barcelona. Ha estudiat piano amb Núria del Clos, Àngel Soler, Albert Giménez Attenelle i Liliana Mafiotte i ha rebut classes magistrals de Monique Deschaussé. També ha fet cursos de música per a pel·lícules amb José Nieto, de música contemporània amb Jean Pierre Dupuy i Agustí Charles; de direcció orquestral i coral amb Antoni Ros Marbà i Francesc Llongueres, i de jazz amb Manel Camp i Francesc Capella, entre d’altres.
Ha estat professora de llenguatge musical i harmonia a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell des de la seva fundació el 1986. Ha format part del jurat del concurs de composició del Conservatori de Tarragona 2006, entre d’altres. És patrona de la Fundació Pau Casals, i és membre del Col·lectiu de Compositors de Tarragona, i el 2001 va obtenir el Premi Teresina Martorell.
La seva producció musical està formada per obres destinades a diferents disciplines i formacions com ara obres de cambra, obres corals, ha fet incursions tant en la música popular com en l’electrònica, i també ha escrit música per a ballet, per al teatre, la radio, la televisió, música publicitària i també per a curtmetratges. Diverses obres seves han estat enregistrades en CDs comercials entre els quals en destaquen la realització del CD Rap solidari per recollir diners per les víctimes del tsunami el 2005, a l’Escola Municipal de Música Pau Casals.
Perquè compon música?
La composició musical sempre m’ha acompanyat des de que vaig començar els meus estudis de música. Ho sento com una part natural i molt important de la meva vida.
Quines influències musicals té la seva obra?
Penso que tinc la influencia de totes les músiques que han anat passant per la meva vida a diferents etapes, algunes de manera conscient, altres de forma totalment inconscient. Un dels primer compositors dels quals em vaig enamorar, i que sempre m’ha captivat, es Bach. A partir d’aquí citaria molts compositors clàssics de diferents èpoques, però també m’han interessat molts altres tipus de música, grups que van acompanyar la meva adolescència, com Pink Floid, Emerson, Lake and Palmer i Queen, entre d’altres. També m’agrada la música de cinema, la música brasileira, el jazz…penso que indubtablement tot plegat m’ha influit en l’hora de triar un camí o un altre a l’hora de composar.
Creu que la música actual i el públic han trobat un punt d’encontre?
El públic cada vegada és més obert a noves propostes. Suposo que això ho facilita el fet de que la música que es fa avui en dia agafa un espectre molt ampli d'estils i maneres d'entendre la composició. De totes maneres, tot i que es va avançant en la programació de les noves músiques, encara ens queda un llarg camí per recorre en aquest sentit. En l’actualitat, en el món del que entenem per “música clàssica”, la majoria de la música que s’escolta en concerts o per la ràdio és de temps passats, i ben poca de la que s’està fent actualment. Tot i que ja s’ha parlat molt dels factors que provoquen aquest fet, caldrà veure cap on camina tot plegat.
Pensa que des dels conservatoris es dóna a conèixer prou la música actual als estudiants?
Tot i que s'ha millorat bastant en aquest aspecte, diria que encara queda molta feina per fer. És molt interessant que els conservatoris puguin fer de pont entre la nova música i els nous compositors que van sorgint i les noves generacions de músics que s’estan formant. També cal dir que les editorials de música també s’interessen cada vegada més pels nous compositors, i això suma esforços a la difusió de la nova música, ja que si l’obra no està editada es fa molt dificil que pugui arribar a formar part dels nous plans d’estudis, i per tant, que aquestos es vagin actualitzant.
Autor: Baldrís, Carlota
Aquesta Suite va ser composta a partir d’uns poemes dels llibres “La Collita Tardana” i “La Collita Darrera”, d’Antoni Rovira i Virgili (1882-1949), periodista, escriptor i polític nascut a Tarragona.