No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
Sotscategories
Autor: Guzmán, Josep Lluís
Aquesta obra és un petit poema en el qual tots els instruments tenen el mateix nivell de protagonisme, amb un llenguatge senzill i cantabile.
Autor: Guzmán, Josep Lluís
Aquesta obra és un petit poema en el qual tots els instruments tenen el mateix nivell de protagonisme, amb un llenguatge senzill i cantabile.
Autor: Homs, Joaquim
Composta l'any 1943, va ésser estrenada a l'Església de Sant Ildefons de Barcelona per la Coral Càrmina sota la direcció de Jordi Casas, el dia 6 de maig del 1985.
Autor: Romaní, Raimon
La cantata La llegenda de Sant Jordi posa música a la més coneguda llegenda catalana. Explica l’alliberament per part de Sant Jordi, del poble de Montblanc dominat per un drac terrible.
Autor: Vila, Francesc
Les composicions de Francesc Vila (1922-2011) són molt apreciades pel conjunt de les corals de Catalunya. La saviesa i la creativitat musical de Vila fa d’aquestes cançons una eina molt útil per als cors joves.
Autor: Romaní, Raimon
Obra de gran tensió i expressivitat construïda en cinc seccions que descriuen cinc escenes del text de la Bíblia (Lluc 24, 1-12) en el qual es relata el moment de la resurrecció de Jesús.
Autor: Romaní, Raimon
[Llicència per a 12 còpies] Veni, creator spiritus pren el text d’un himne medieval que invoca l’esperit creador. L’obra té un aire triomfal; com si l’esperit creador ja es fes notar en el mateix moment d’invocar-lo. És una expressió de vitalitat, força i positivitat.
Autor: Romaní, Raimon
Ciutat encantada és una cançó fantàstica on tot és vist amb els ulls de les fades, les bruixes, els gegants i els diables.
Autor: Romaní, Raimon
T’he buscat és una cançó més pausada que ens descriu l’aglomeració de gent de la ciutat on pots no coincidir mai amb la persona que desitges.
Autor: Romaní, Raimon
Amb dues rodes glossa el gran nombre de bicicletes que a la ciutat s’esmunyen entre els cotxes. Cançó molt rítmica amb onomatopeies que descriuen el bullici de la ciutat.
Autor: Romaní, Raimon
L'home del banc ens parla d’un indigent; on fa un joc de paraules amb l’home encorbatat, yupi, director de banc, que per una sèrie de circumstàncies, ha acabat sent l’home del banc... de la plaça.