Granados, Enric

Enric Granados (1867-1916) és un dels músics més rellevants de l'Espanya del canvi de segle. La paraula músic aquí engloba tres àmbits en els quals va destacar i que fan d'ell un artista integral: la interpretació, la composició i la pedagogia.
Com a intèrpret va ser admirat a Europa, com a compositor va ser batejat amb el nom de “el Grieg espanyol” i la difusió de les seves Goyescas ha estat notable, i com a pedagog va deixar una petjada inqüestionable en l'escola pianística catalana amb la creació de l'Acadèmia Granados i la publicació de treballs de tècnica pianística pioners a Espanya.
Granados va néixer a Lleida. Va estudiar piano a Barcelona i als vint anys va viatjar a París on va treballar amb músics com Fauré, Debussy, Ravel o Saint-Saëns. De retorn a casa, es va consolidar com el més gran pianista de la seva època. Va compondre un bon grapat d'obres per a piano, música d'escena, obres simfòniques, lieder i música de cambra i com a pedagog va fundar l'any 1901 l'Acadèmia Granados (després Marshall) per la qual van passar desenes d'alumnes que després van ser grans intèrprets.
Després dels seus estudis a París (1887-89), Granados es va instal·lar definitivament a Barcelona on va començar la seva carrera professional compaginant la interpretació, la composició i la docència.
Aviat viatjaria a Madrid a buscar més fortuna, però sense deixar mai la feina a Barcelona. És en aquest període que va compondre dues obres de cambra (el Quintet amb piano op. 49 i el Trio op. 50), escrites amb la intenció no ja de donar-se a conèixer, sinó amb l'ànim de fer-se un forat entre els compositors del moment i començar a rebre encàrrecs remunerats, fet que es produiria aviat amb encàrrecs provinents del teatre musical. L'escriptura pianística d'aquestes dues obres no té un marcat accent hispànic, sinó que es tracta de música banyada de romanticisme apassionat més que de referències a la música o a la tradició popular.
Granados va morir juntament amb la seva esposa al Canal de la Mànega quan tornaven de Nova York, després de l'estrena de l'òpera Goyescas i d'oferir un recital privat al president dels Estats Units.

David Puertas (extracte del llibre Notes de concert)