No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
Autor: Benejam, Lluís
El catàleg d’obres de Lluís Benejam compta amb una seixantena d’obres entre les que hi figuren onze cançons per a veu i piano amb poemes dels millors poetes catalans. Només tres dels manuscrits estan datats i molt probablement formen part de les seves primeres composicions, no obstant això ja contenen molts dels trets més característics de la seva música.
Autor: Ortega, Miquel
A l'obra Cant espiritual, de Miquel Ortega, l'instrument no és un simple acompanyant, sinó que té una part preponderant, dialogant i posant-se en un nivell d'igualtat amb la veu.
Autor: Rodríguez Picó, Jesús
Els textos d'aquesta obra, amb els grans temes de l'univers lorquià, són versos breus, amb imatges suggerents i amb un ritme molt precís que estan envoltats per la música del piano, intentant subratllar el caràcter molt divers dels poemes, sovint accentuant el contrast que proposen.
Autor: Ferrer, Enric
La unitat de les 4 cançons rau en els elements comuns, cèl·lules, girs melòdics que apareixen en diferents moments. Enric Ferrer sap mantenir un equilibri i crea una perfecta simbiosi, adaptant la música al poema al qual serveix.
Autor: Benejam, Lluís
Aquestes cançons de Lluís Benejam són obres molt elaborades, amb una gran sensibilitat i amb un ànim manifest de crear petites joies cambrístiques amb la paraula com a protagonista, amb harmonies riquíssimes i una part pianística de gran complexitat.
Autor: Bofill, Anna
Temps de paraules consta de quatre cançons inspirades en textos de Maria Mercè Marçal, Víctor Català (Caterina Albert) i Maria Antònia Salvà.
Autor: Bonastre, Francesc
El llenguatge musical emprat depèn de la rica potencialitat de la poesia d’Espriu.
Autor: Lamote de Grignon, Ricard
Aquests poemes tenen en comú una certa fina ironia que Lamote ajusta amb perfecció a la seva música, que les va fer molt populars des que les va donar a conèixer la famosa soprano Mercè Plantada.
Autor: Lamote de Grignon, Ricard
En consonància amb aquestes obres, musicà tres dels Cants Homèrics amb la traducció de Joan Maragall, que continuaven el traç d’una música intimista de gran sensibilitat sempre cedint el protagonisme a la musicalitat del propi text