No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
Autor: Lamote de Grignon, Ricard
Aquests poemes tenen en comú una certa fina ironia que Lamote ajusta amb perfecció a la seva música, que les va fer molt populars des que les va donar a conèixer la famosa soprano Mercè Plantada.
Autor: Lamote de Grignon, Ricard
Aquests poemes tenen en comú una certa fina ironia que Lamote ajusta amb perfecció a la seva música, que les va fer molt populars des que les va donar a conèixer la famosa soprano Mercè Plantada.
Autor: Oltra, Manuel
El treball cambrístic és exquisit i, malgrat que a priori pugui semblar estrany, fins i tot la veu està tractada com un instrument més que Oltra fa entreteixir de forma natural amb els altres timbres.
Autor: Fleta Polo, Francisco
Obres breus però intenses i expressives que transiten per diferents aires, tempos i ritmes.
Autor: Fleta Polo, Francisco
En aquests duets hi són ben presents la serenor i la noblesa de l'instrument.
Autor: Fleta Polo, Francisco
En aquests duets hi són ben presents la serenor i la noblesa de l'instrument.
Autor: Fleta Polo, Francisco
Obres breus però intenses i expressives que transiten per diferents aires, tempos i ritmes.
Autor: Fleta Polo, Francisco
Obres breus però intenses, expressives i idiomàtiques que transiten per diferents aires, tempos i ritmes. Els cinc duets estan dedicats al seu bon amic, i també intèrpret de viola, Abili Fort .
Autor: Fleta Polo, Francisco
Obres breus però intenses, expressives i idiomàtiques que transiten per diferents aires, tempos i ritmes. Els cinc duets estan dedicats al seu bon amic, i també intèrpret de viola, Abili Fort.
Autor: Colomer, Consuelo
Cinc idees breus per a un teclat generós. Petits discursos en moviment que transmeten emocions.
Autor: Taverna-Bech, Francesc
En aquest recull l'autor ha plasmat la seva visió de la nit quan la ciutat calla, i la visió de la lluna que ens contempla i ens il·lumina.
Autor: Taverna-Bech, Francesc
La primera i la darrera de les cinc peces poden considerar-se com un joc de contrastos expressius. La segona és una invenció de caràcter atonal. La tercera és un vals de caràcter antiromàntic, mentre que la quarta és la simple evocació de la nit amb el seu joc de remors i sonoritats somortes.