Taverna-Bech, Francesc

Francesc Taverna-Bech (1932-2010) va néixer a Barcelona. Cursà els estudis musicals de piano, composició i violí entre els anys 1952 i 1964 a la seva ciutat natal.
El 1973 inicià la seva dedicació a la crítica musical a la vegada que va intensificar l’activitat com a compositor. El seu catàleg d’obres assoleix la xifra de vuitanta composicions, la majoria de les quals s’han estrenat i programat tant en les temporades de Catalunya com en les d’Espanya i diverses ciutats d’Europa, Àsia i Amèrica. Va figurar també en jurats de concursos de composició i d’interpretació.
Els seus articles es van publicar a Serra d’Or, Revista de Catalunya, Revista Musical Catalana, El Correo Catalán, Destino, Barcelona Metrópolis i Barcelona Creació (Yokohama, 1990); també va col·laborar en les activitats de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent.
Després d’una evolució que va des de postulats neoclàssics (Suite Catalana) fins a plantejaments de caràcter atonal i serialista (Calidoscopi, Díptic, Climes, Gèminis), inicià amb les experiències extretes d’aquestes dues vessants una sola via que uneix les anteriors i que té un contingut marcadament expressiu (Temperaments, Proses disperses), tot i que en certs moments va retornar als primers estils (Camins somorts, Auguris, etc.). El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya li va dedicar el 12è volum de la col·lecció Compositors Catalans de qual són autors Jordi Maluquer i Josep Ll. Guzman.