No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
Autor: Valls Duran, Pere
El Gran concert obligat de contrabaix està estructurat en tres temps, Allegro moderato, Barcarola i Scherzo finale, i permet a l’instrumentista un gran lluïment tant en la versió per a piano com en la d’orquestra.
Autor: Rodríguez Picó, Jesús
A l'obra Barcelona Revisited, la idea de moviment, de desplaçament, recorre tota la partitura i aquest desplaçament cap endavant és l’origen del material musical i de les seves transformacions.
Autor: Taverna-Bech, Francesc
L’any 1997, Taverna Bech aconsegueix un petit estudi que li raporta un volgut aïllament per tal de poder compondre amb intimitat on s’envolta els objectes més preuats de la seva infantesa. Aquesta placidesa l’aboca a la composició de la Barocke Partita, entre d’altres obres, amb la voluntat que esdevingui el Concert de Brandemburg del segle XX.
Autor: Oltra, Manuel
El treball cambrístic és exquisit i, malgrat que a priori pugui semblar estrany, fins i tot la veu està tractada com un instrument més que Oltra fa entreteixir de forma natural amb els altres timbres.
Autor: Lamote de Grignon, Ricard
L’obra que tenim al davant, La Flor, de Ricard Lamote de Grignon, gaudeix de l’alt nivell qualitatiu d’altres obres seves de la mateixa època com són el poema simfònic Facècia, Boires i l’inici d’una de les més emblemàtiques: Enigmes.
Autor: Romaní, Raimon
La cantata La llegenda de Sant Jordi posa música a la més coneguda llegenda catalana. Explica l’alliberament per part de Sant Jordi, del poble de Montblanc dominat per un drac terrible.
Autor: Ortega, Miquel
Poema del "Cante Jondo" per a Baríton i Orquestra.
Autor: Ferrer, Enric
La unitat de les 4 cançons rau en els elements comuns, cèl·lules, girs melòdics que apareixen en diferents moments. Enric Ferrer sap mantenir un equilibri i crea una perfecta simbiosi, adaptant la música al poema al qual serveix.
Autor: Guinjoan, Joan
Va ser compost l’any 1963 i va guanyar el Premi de Composició de l’Schola Cantorum de París. Es tracta d’una obra primerenca d’escriptura pianística molt brillant; però el que enllaça aquest concert amb la resta d’obres de Guinjoan és un dels seus elements més rellevants, el ritme.