Lamote de Grignon, Joan

Joan Lamote de Grignon i Bocquet (Barcelona 1872-1949). Estudià al Conservatori del Liceu, únic a Barcelona en aquell moment. Antoni Nicolau fou el seu professor de composició i una de les persones que més el va influir en la seva carrera musical.
El 1890 va ser nomenat professor de piano al Conservatori del Liceu i és llavors que començà la seva activitat pianística. Si bé l’activitat musical de Lamote es va estendre durant un període molt llarg de la seva vida, la seva formació ideològica i musical, es va consolidar durant la època en que va triomfar el Modernisme que el va influir poderosament.
El 1899 neix el seu únic fill, Ricard, nom escollit per la seva gran admiració a Richard Wagner. Per aquella època composà la Gavota en re major, Sis cançons catalanes, Imogina i L’Angelo, alguna d’elles estrenades al Teatre Líric.
El canvi de segle ens presenta ja un Joan Lamote amb prou maduresa per a la composició d’obres més ambicioses. Ens trobem amb el poema simfònic Médora (estrenat al Liceu el 22 de març de 1900), l’oratori La Nit de Nadal (1902) i el poema líric Hespèria (estrenat al Liceu el 25 de gener de 1907).
El 1910, tot i que guanyà per oposició el lloc de Director de la Banda Municipal de Barcelona, no accedí al càrrec per pressions polítiques. Aquell mateix any, però, Lamote va poder fundar sota els auspicis de l’Associació Musical de Barcelona, l’Orquestra Simfònica de Barcelona, entitat que dirigí fins al 1925. Aquesta orquestra va assolir una gran rellevància en la vida musical de Barcelona i de Catalunya. A partir del 1914 recupera el seu lloc a la Banda Municipal de Barcelona on hi resta fins al 1939 exercint una gran tasca artística i pedagògica acostant la música simfònica a les classes populars.
Va arranjar per a la formació de vents les obres més importants del repertori simfònic i líric on destaquen el Preludi del Lohengrin de R. Wagner o la Simfonia del Nou Món de Dvorak; a part del seu catàleg amb més de 60 obres originals per a gran varietat de conjunts i formacions en les que cultivà diversos gèneres, des del lied fins a la música simfònica passant per la sarsuela i l’òpera.