No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
36 partitures
Nascut l’any 1967 a la ciutat de Mataró, Moisès Bertran és professor superior de piano, de solfeig i teoria de la música i de composició pel Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i és Doctor en Arts Musicals per The Hartt School (University of Hartford-USA). Ha estudiat composició amb Salvador Pueyo i James Sellars, i piano amb Maria Jesús Crespo i Luiz de Moura Castro.
Ha rebut diversos premis de composició, nacionals i internacionals.
Ha estat mestre de piano, matèries teòriques, harmonia i composició tant a l’Estat espanyol com als Estats Units. Actualment és professor al Conservatori de Música de la Universitat Nacional de Colòmbia a Bogotà, ciutat on resideix. De les seves activitats musicals més recents cal destacar la revisió i finalització del Quintet en sol menor Op. 49 d’Enric Granados i la concepció, organizació i direcció de la “Setmana Colombo-Catalana”, esdeveniment musical, cultural i pedagògic al voltant de la música culta dels segle XX i XXI de Catalunya i Colòmbia.
Fou escollit membre de la Societat d’Honor Musical Americana Pi Kappa Lambda l’any 1994, i des del 1992 és membre de l’Associació Catalana de Compositors.
Perquè composa música?
És per a mi una necessitat vital
Quines influències musicals té la seva obra?
M’identifico i m’agrada l’obra de compositors com Ravel, Poulenc, Ligeti, Messiaen, Mompou, Montsalvatge, Berg, Bartok, Stravinsky, Tüür, Pärt, Rautavaara, Reich, Rorem…
Creu que la música actual i el públic han trobat un punt d’encontre?
Crec que a totes les èpoques, el públic de la música de concert (també anomenada clàssica, seriosa, acadèmica…) ha sigut minoritari. El nostre no n’és una excepció. Ens juga en contra a més a més una sèrie de compositors que s’identifiquen amb la cèlebre frase de Milton Babitt, Who cares if they lisen (A qui li importa si ells escolten)
Pensa que des dels conservatoris es dóna a conèixer prou la música actual als estudiants?
Resposta fàcil i breu: NO
Autor: Bertran, Moisès
Escrita en forma ternària té el caràcter d’una improvisació. Després d’una breu introducció apareix el tema principal de caràcter líric en la trompa, al centre de la peça hi trobem una secció de caràcter jazzístic que mostra interessants figuracions pianístiques. Destaca la seva profunditat expressiva centrada en el cantabile del solista.
Autor: Bertran, Moisès
Escrita en forma ternària té el caràcter d’una improvisació. Després d’una breu introducció apareix el tema principal de caràcter líric en la trompa, al centre de la peça hi trobem una secció de caràcter jazzístic que mostra interessants figuracions pianístiques. Destaca la seva profunditat expressiva centrada en el cantabile del solista.
Autor: Bertran, Moisès
Miniatures per Gaudí és una obra en set petits moviments que s’interpreten sense interrupció, constituint, per tant, una estructura contínua multiseccional. Les set peces titulades Preludi, Tocata I, Cantilena, Scherzo, Interludi, Tocata II i Melodia, estan basades en la col·lecció de notes musicals que es pot extreure de les lletres que conformen el...
Autor: Bertran, Moisès
Miniatures per Gaudí és una obra en set petits moviments que s’interpreten sense interrupció, constituint, per tant, una estructura contínua multiseccional. Les set peces titulades Preludi, Tocata I, Cantilena, Scherzo, Interludi, Tocata II i Melodia, estan basades en la col·lecció de notes musicals que es pot extreure de les lletres que conformen el...
Autor: Bertran, Moisès
Estudi sobre les possibilitats del contrabaix. El títol reflexa la qualitat més evident de l’obra; un continu fluir de semicorxeres organitzades a l’entorn de dues idees temàtiques principals. Destaca una idea en harmònics insistent que dóna pas al veritable perpetuum que clou la peça.
Autor: Bertran, Moisès
Estudi sobre les possibilitats del contrabaix. El títol reflexa la qualitat més evident de l’obra; un continu fluir de semicorxeres organitzades a l’entorn de dues idees temàtiques principals. Destaca una idea en harmònics insistent que dóna pas al veritable perpetuum que clou la peça. Moisès Bertran
Autor: Bertran, Moisès
És una Cançó i Dansa per a guitarra sola, treballada sobre una melodia popular en la Cançó i sobre el tema principal d’una de les masurques de Chopin per a piano en la Dansa. De la Cançó, destaquem l’estructura pròpia del cançoner català, i de la Dansa, les variacions coloristes tan harmòniques com melòdiques i la referència a El Cant dels Ocells.
Autor: Bertran, Moisès
És una Cançó i Dansa per a guitarra sola, treballada sobre una melodia popular en la Cançó i sobre el tema principal d’una de les masurques de Chopin per a piano en la Dansa. De la Cançó, destaquem l’estructura pròpia del cançoner català, i de la Dansa, les variacions coloristes tan harmòniques com melòdiques i la referència a El Cant dels Ocells.
Autor: Bertran, Moisès
L’obra és la descripció d’un estat interior i utilitza formes heretades del simfonisme vienès amb gran varietat de tècniques harmòniques i melòdiques pròpies del segle XX.
Autor: Bertran, Moisès
L’obra és la descripció d’un estat interior i utilitza formes heretades del simfonisme vienès amb gran varietat de tècniques harmòniques i melòdiques pròpies del segle XX.