Eroles, Carles M.

Perquè compon música?
La resposta ràpida seria que, essent músic, és la meva necessitat d’expressar quelcom
que solament la música pot fer. Intentar transmetre-ho als altres, inclús a mi mateix; fer
sortir a l'exterior i materialitzar en sons allò que un porta a dins. En la meva opinió, la
música és el llenguatge més profund i intangible de l'ésser humà. I crear alguna cosa en
aquest llenguatge del no-res, és una satisfacció profunda, interna i necessària, en el meu
cas.
La resposta una mica més profunda i complexa és: perquè respiro?, perquè oloro?,
perquè estimo?, perquè sento? perquè penso?, perquè componc?…, la resposta a totes
aquestes preguntes és per què estic viu, i només deixaré de fer tot això quan ja no ho
hi sigui…

Quines influències musicals té la seva obra?
Diverses, suposo que algunes conscients i altres inconscients. De les primeres, des de
Lutoslawski a Falla, des de Brouwer a Ligueti o Poulenc, passant per diversos
compositors romàntics i inclús clàssics i barrocs, destacant entre aquests últims a H.
Purcell, a qui cito expressament en el final del meu Quintet de Vent “Érebo”. Aquestes
influències es notaran més en unes obres que en unes altres, però crec que, en general,
el meu llenguatge és bastant personal i eclèctic, intentant primar sempre l’expressió dins
d’un aspecte formal el més clar possible.
De les segones, les inconscients… potser estaria bé que algú me les digués…

Creu que la música actual i el públic han trobat un punt d’encontre?
Suposo que la pregunta es refereix al que es coneix com a música contemporània. En
aquest cas diria que no del tot, tot i que hi ha certa tendència d’apropament al públic,
allunyant-se dels postulats més radicals de fa uns quants anys. Però conviuen als dos
mons, el més radical i especulatiu (buscant noves vies en el llenguatge) i l’altre que, sense
renunciar al llegat del SXX, intenta beure una mica més de la tradició. En el meu cas,
descaradament, em situo en aquest últim grup. Crec que el públic també ha fet un esforç
en acceptar certes estètiques, en la qual cosa el pas del temps ha sigut un enorme aliat
(com ha passat quasi sempre en l’art).

Pensa que des dels conservatoris es dona a conèixer prou la música actual als estudiants?
Crec que s’està millorant en aquest aspecte, però queda camí per recórrer, encara.