No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
Autor: Ferrer, Enric
La unitat de les 4 cançons rau en els elements comuns, cèl·lules, girs melòdics que apareixen en diferents moments. Enric Ferrer sap mantenir un equilibri i crea una perfecta simbiosi, adaptant la música al poema al qual serveix.
Autor: Rodríguez Picó, Jesús
A l'obra Barcelona Revisited, la idea de moviment, de desplaçament, recorre tota la partitura i aquest desplaçament cap endavant és l’origen del material musical i de les seves transformacions.
Autor: Taverna-Bech, Francesc
L'obra Barocke Partita de Francesc Taverna Bech consta de cinc moviments per a piano i orquestra de cambra: Intrata, Fughetta, Intermezzo (per a piano solo), Canzonetta i Invenzione.
Autor: Valls Duran, Pere
El Gran concert obligat de contrabaix està estructurat en tres temps, Allegro moderato, Barcarola i Scherzo finale, i permet a l’instrumentista un gran lluïment tant en la versió per a piano com en la d’orquestra.
Autor: Ortega, Miquel
Stabat Mater és una obra influenciada per les tècniques corals que l'autor va aprendre dels mestres Gandolfi i Sicuri, als quals els la dedica, i també del coneixement que va fer en aquell moment d’obres corals com Càrmina Burana de Carl Orff, entre d’altres.
Autor: Lamote de Grignon, Ricard
L’obra que tenim al davant, La Flor, de Ricard Lamote de Grignon, gaudeix de l’alt nivell qualitatiu d’altres obres seves de la mateixa època com són el poema simfònic Facècia, Boires i l’inici d’una de les més emblemàtiques: Enigmes.
Autor: Romaní, Raimon
La cantata La llegenda de Sant Jordi posa música a la més coneguda llegenda catalana. Explica l’alliberament per part de Sant Jordi, del poble de Montblanc dominat per un drac terrible.
Autor: Oltra, Manuel
El treball cambrístic és exquisit i, malgrat que a priori pugui semblar estrany, fins i tot la veu està tractada com un instrument més que Oltra fa entreteixir de forma natural amb els altres timbres.
Autor: Guinjoan, Joan
Va ser compost l’any 1963 i va guanyar el Premi de Composició de l’Schola Cantorum de París. Es tracta d’una obra primerenca d’escriptura pianística molt brillant; però el que enllaça aquest concert amb la resta d’obres de Guinjoan és un dels seus elements més rellevants, el ritme.