No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
S'ha afegit el producte al vostre carret de la compra
Hi ha 0 ítems al vostre carret. Hi ha 1 article al vostre carret.
- English
- Castellano
- Català
Registra’t
Autors Hi ha 114 autors
-
Alabert, Àngels
Àngels Alabert neix a Girona el 1937. És professora del Conservatori de Girona on imparteix les matèries de Musica de Cambra, Piano; Harmonia, Contrapunt, Fuga, Composició i instrumentacio, realitzant una tasca pedagògica intensa.
Compositora d'obres per a piano, orquestra i cor, ha treballat la composició amb els mestres Manel Oltra, Xavier Montsalvatge, C. Guinovart i Josep Soler, la direcció d'orquestra amb A. Ros Marbà i la direcció Coral amb E. Ribó i Oriol Martorell.
Dona cicles de conferències d 'Història de la Musica i Estètica Musical. És membre assessor del Departament de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya havent treballat pel seu encàrrec en la recerca i transcripció de cançons i temes populars i etnomusicològics.
Des de fa 18 anys dirigeix el Cor Maragall de Girona amb qui ha treballat un ampli i variat repertori d' obres que van des del "Requiem" de Mozart, el "Carmina Burana", la cantata "Rejoice in the lamb" de Britten, o la 9a Simfonia de Beethoven, fins l'òpera "Dido i Aeneas" de Purcell, passant per un ampli repertori de música catalana com obres del "Llibre Vermell de Montserrat", del Renaixement, Classicisme, Romanticisme i obres d'autors contemporanis, etc.
És membre del jurat de diversos concursos: el de Piano "Ciutat de Berga" des del 1985, Internacional de Composició "Mestre Civil" de Girona, Certamen Musical de Composició per a Cobla de Banyoles, Ceret des de 1984, Concurs de Sardanes de la Bisbal d'Empordà, entre altres.Des de 1990 forma part del Trio de Cambra Alemany, amb J. Nikel, flauta travessera i U. Keusen, violoncel amb qui han fet nombrosos concerts a Catalunya i Alemania Havent enregistrat un compacte amb obres cambrístiques d'ambdues nacionalitats.
Com a pianista també forma part des de l'any 1991 del grup Paraula de Poeta.0 partitures
-
Albert, Lluís
Lluís Albert i Rivas (Barcelona 1923 - l'Escala 2021)
Fou musicòleg i compositor. Els primers estudis els cursà a l'escola Blanquerna i a les Escoles Pies, on va estudiar amb els mestres Joan Llongueres i Cassià Casademont. Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori del Liceu de Barcelona: harmonia, contrapunt, fuga, orquestració i, amb Joaquim Serra, instrumentació per a cobla. L'any 1960 rebé el primer Diploma Oficial de l'Estat de "Mestre de Composició" d'aquest Conservatori.
Va tocar la tenora i el tible a les cobles La Principal Barcelonina i Foment de la Sardana, i també l'oboè i la viola a l'Orquestra Simfònica Estela de Barcelona. Va ser director de l'Orquestra de Cambra de Girona (1983-1996). Durant trenta-cinc anys va ser professor de música de l'Escola Laietània.
Se’l considera un dels musicòlegs que va estudiar més a fons la sardana i va escriure diverses publicacions de teoria sardanista. Així mateix va col·laborar en diverses publicacions locals de temes relacionats amb la música, com la publicació del llibre “Contra la falsa sardana” (1953), on defensà els antics costums en la dansa i en denuncià l'evolució. També va col·laborar en el llibre “La Sardana” (1970).
La seva obra és molt extensa amb més de 80 sardanes, obres corals i simfòniques; també va harmonitzar ballets per a diversos Esbarts Dansaires.
Vinculat a l'Escala, fundà l'Esbart Escalenc de Dansaires el 1948, i l'ajuntament d'aquesta vila el nomenà "Fill Adoptiu" (1998) i li concedí la Medalla d'Honor. La seva tia, Caterina Albert va ser la genial Víctor Català, autora de “Solitud” i altres obres literàries de gran nivell. A banda dels reconeixements rebuts a l'Escala Lluís Albert també rebé la placa d'argent de la Generalitat pels seus treballs de musicologia sardanista, fou premiat el 2001 per l'Obra del Ballet Popular per la publicació del Nou tractat pràctic d'instrumentació per a cobla.
-
Alió, Myriam
Myriam Francheri Baglietto (1930-2018) sempre ha usat, com a artista, el cognom de la branca materna del seu pare, provinent de la família Alió de Barcelona, a la que pertany el primer harmonitzador de cançons populars catalanes: Francisco Alió.
Nascuda a Buenos Aires i des de la seva infantesa va ser testimoni apassionat de les activitats artístiques i científiques que realitzaven la seva mare, escultora, i els seus oncles, en les branques de la geodèsia, la medicina i la física.
Des de petita va practicar la dansa, el seu inicial entroncament amb el so i el ritme, i junt amb la seva mare les arts plàstiques. Ambdues van viatjar i van freqüentar qualsevol classe de manifestacions artístiques, realitzant estudis d'Història de l'Art, Literatura i Filosofia amb la Dra. Gisberta Smith de Kurt.
Quan un accident va truncar la seva naixent carrera de ballarina, va seguir integrada en la música en iniciar els estudis de cant que la seva mare va impulsar amb càlid alè, conscient dels seus dots.
Intentant descobrir el complex món de la veu, en l'aspecte de la fisiologia va buscar l'orientació del gran especialista Dr. Renato Segre i quant a la tècnica, va ser a la trobada de personalitats com Eduviges Ghibaudo a Roma, Arturo Wolken a Buenos Aires, Dolores Frau i Conxita Badia a Barcelona, Pierre Bernac a París, amb els que va treballar intensament durant molts anys i amb Jeanine Micheau i Anton Dermota en els cursos Francisco Viñas a Barcelona.
El 1965 va guanyar a París el Primer Premi del Concurso Internacional de Canto UFAM i el Premi Hilda Roosevelt a la millor mezzo.
Casada amb el pianista i compositor català Manuel García Morante, va realitzar amb ell nombrosos recitals de lied i òpera clàssica que va alternar amb l'Oratori.
Des de 1976 va ser catedràtica de cant al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. Dins de les seves activitats pedagògiques s'ocupava també de l'orientació destinada a conjunts corals i de problemes de rehabilitació, contant per a això amb la col·laboració d'alumnes competents i interessats en aquestes especialitats. La seva incessant recerca l'ha portat per un camí d'investigació personal que ofereix en aquest llibre, en el que ha abocat clarament el seu pensament i les bases en què s'afirma després de més de trenta anys d'experiència i d'observació. Tònica en què persisteix, convençuda de l'il·limitat camí per recórrer. -
Armenter, Xavier
Xavier Armenter neix a Barcelona el 1965 i el 1984 ingressa al Conservatori Superior Municipal de Música d’aquesta ciutat, on obté la titulació superior en solfeig, harmonia, pedagogia especialitzada, direcció de cors i d’orquestra. Ha estat alumne de mestres prestigiosos com X. Boliart, Miquel Martí Guàrdia, Josep Soler, B. Casablancas, Salvador Mas, Albert Argudo, Carme Poch, Carles Guinovart, Josep Crivillé, Montserrat Torrent i A. Soler, entre d’altres.
És autor de nombroses obres per a diferents formacions instrumentals i vocals, moltes de les quals han estat ja estrenades tant a l’Estat espanyol com a diferents països europeus –França, Itàlia i Alemanya-. Ha guanyat diversos concursos entre els quals destaquem l’Onzè Concurs de Joventuts Musicals de Barcelona (1990) amb l’obra Arc en Ciel per a quartet de flautes, el Segon Concurs de Composició de Mollet del Vallès (1994) amb l’obra Homenatge a Toldrà, sardana per a cobla, i el Premi Ciutat de Reus de Composició (onzena edició, 1996) amb l’obra Punició per a cor i piano.
Dins la seva vessant pedagògica destaquem la publicació en cinc volums de l’obra Cambra per als nens escrita juntament amb Alberto Sampablo. -
Bacchus, Peter
Peter Bacchus (1954-2016) agafa afició per la música arran de la impressió que li causa escoltar un concert de jazz del flautista nord-americà Herbie Mann. Inicià doncs els estudis de l'instrument sota la influència del jazz, obtingué el diploma a la Universitat de Suny Purchase (EUA), el de composició de l'Aspen Festival i del Conservatoire Americain de Fontainebleau, i fou becari de música de cambra de la Yale Summer School of Music and Art. Ha estudiat amb els professors Julius Baker, John Corigliano, Nards Bonet, Thomas Nyfenger i Keith Underwood.
Fundà Flute Force, grup de flautes nord-americà de caràcter marcadament innovador que ha rebut diversos guardons. Com a intèrpret ha gravat diversos CD amb un ampli repertori que inclou les seves pròpies composicions. Actualment és professor del festival internacional College-Conservatory of Music de Cincinnati i del Lucca Opera Theater d'Itàlia.
Sobre la seva música, el flautista i director d'orquestra Ransom Wilson va dir: "té una consistència d'estil i un llenguatge harmònic rarament trobats en compositors de qualsevol edat''.
La seva obra inclou peces de música de cambra, obres orquestrals i diverses obres corals. -
Balcells, Joan
Joan Balcells i Garcia (Barcelona, 1882 - 1972)
Fou un compositor amb una important rellevància en el mon coral. Inicià la seva formació musical l'any 1899 a l'Escola Municipal de Música de Barcelona estudiant harmonia amb el mestre Antoni Nicolau i contrapunt i fuga amb el mestre Eusebi Daniel, així com amb els mestres Lluís Millet i Joan Lamote de Grignon, amb els quals l'uní una gran amistat.
L'any 1903 acceptà el càrrec de sotsdirector d'una formació coral que participà en les vetllades del Centre Catalanista de Gràcia. Aquest cor s'acabà independitzant del Centre Catalanista i adoptà el nom d'Orfeó Gracienc; en va ser director titular des de la seva fundació l'any 1904 fins al 1936 i, en acabar la Guerra Civil fins al 1945, data en què l'abandonà a causa d'una greu malaltia de la vista que li provocà ceguera. Sota la seva direcció, la coral va obtenir un gran reconeixement i col·laborà en nombrosos concerts amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i l'Orquestra Pau Casals. Com a director coral va col·laborar amb importants personalitats com Eduard Toldrà o Pau Casals i també amb grans figures internacionals com Erich Kleiber o Alfred Cortot.
Va composar nombroses obres corals, obres per a cor i cobla, dues comèdies líriques, sardanes i diverses obres per a veu i piano amb textos de grans poetes catalans.
Dues de les seves filles van seguir les petjades del pare, la pianista Maria Teresa Balcells i l’arpista Rosa Balcells.
-
Baldrís, Carlota
Carlota Baldrís Rafecas Neix al Vendrell el 1958, obté el títol de piano de Grau Mig al Conservatori de Tarragona, i el de Grau Superior de solfeig i de composició i instrumentació amb Xavier Boliart i música electroacústica amb Albert Llanas al Conservatori SM de Barcelona. Ha estudiat piano amb Núria del Clos, Àngel Soler, Albert Giménez Attenelle i Liliana Mafiotte i ha rebut classes magistrals de Monique Deschaussé. També ha fet cursos de música per a pel·lícules amb José Nieto, de música contemporània amb Jean Pierre Dupuy i Agustí Charles; de direcció orquestral i coral amb Antoni Ros Marbà i Francesc Llongueres, i de jazz amb Manel Camp i Francesc Capella, entre d’altres.
Ha estat professora de llenguatge musical i harmonia a l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell des de la seva fundació el 1986. Ha format part del jurat del concurs de composició del Conservatori de Tarragona 2006, entre d’altres. És patrona de la Fundació Pau Casals, i és membre del Col·lectiu de Compositors de Tarragona, i el 2001 va obtenir el Premi Teresina Martorell.
La seva producció musical està formada per obres destinades a diferents disciplines i formacions com ara obres de cambra, obres corals, ha fet incursions tant en la música popular com en l’electrònica, i també ha escrit música per a ballet, per al teatre, la radio, la televisió, música publicitària i també per a curtmetratges. Diverses obres seves han estat enregistrades en CDs comercials entre els quals en destaquen la realització del CD Rap solidari per recollir diners per les víctimes del tsunami el 2005, a l’Escola Municipal de Música Pau Casals. -
Beilinson, Federico
Federico Beilinson, (1981) compositor, guitarrista i docent Argentí.
Ha estudiat a la Facultat de Bellas Artes de La Plata i a la Escuela de Música Popular de Avellaneda, on va obtenir el títol de grau com a instrumentista amb orientació de Guitarra Jazz l’any 2005. Ha continuat ampliant els seus coneixements amb diversos professors com Alejandro Civilotti, Manolo Juárez, Enrique Gerardi, Néstor Gómez y Diego Schissi entre altres.
Ha rebut diversos premis i reconeixements com una menció d’honor en el “Concurso de Música Popular Inédita”, atorgada pel Fondo Nacional de las Artes, i la “Beca del Bicentenario” atorgada pel Ministerio de Cultura argentí. És autor de diversos llibres com “El Libro de la Folcloreishon” 2014, una recopilació i transcripció de música folklòrica argentina que ha gaudit d’una gran divulgació, editat per la Biblioteca Nacional de la República Argentina, considerat un dels llibres més importants en la difusió de la música folklòrica del país. També ha editat més de deu discos amb diferents formacions girant sempre al voltant de la composició de repertori nou dins del camp de la música argentina. Des del 2014 exerceix com a docent a l’escola de Música Popular de Avellaneda en les assignatures de guitarra i pràctica de conjunt vocal i instrumental.
-
Beltrán, José María
José María Beltrán Fernández (València, 1827-1907) fou un compositor d'èxit, pedagog i director de bandes militars. Va exercir com a músic militar en el Regiment d'Infanteria núm. 8 de Zamora (referència de 1860), si bé avui se'l recorda sobretot per ser l'autor del primer mètode per a saxòfon publicat a Espanya. També va escriure llibres didàctics per a flauta i corneta, i diverses composicions musicals, entre elles dues peces per a piano que avui es conserven a la Biblioteca Nacional d'Espanya. El seu estil de música de saló, basat en la música popular de la seva època, resulta encantadorament simple i característica.
-
Benejam, Lluís
Lluís Benejam va neixer a Barcelona el 1914. Estudià al Conservatori del Gran Teatre del Liceu d’aquesta ciutat. Recordà sempre amb afecte i reconeixement els ensenyaments dels mestres Antoni Bosom, Josep Barberà i Joan Lamote de Grignon, i d’una manera molt especial, del P. Antoni Massana, amb qui estudià harmonia i composició.
Formà part com a violinista i violista de diversos conjunts simfònics i de cambra. L’any 1953 guanyà el Premi de Música Ciutat de Barcelona amb l’obra per a orquestra de corda Poema.
El 1954 va marxar a l’Equador per a fundar l’Orquestra Simfònica Nacional d’aquell país. Hi residí durant quatre anys i fou el concertino i sotsdirector d’aquesta formació orquestral, amb Ernest Xanco com a director. També va ser primer violí del Cuarteto de Cuerda de la Casa de la Cultura Ecuatoriana, conjunt format amb altres músics catalans (Robert Plaja, segon violí, Josep Rodríguez, viola, i Ernest Xanco, violoncel). L’any 1958 es traslladà als Estats Units i actuà com a concertino de l’Orquestra de la ciutat de Birmingham (estat d’Alabama) i com a professor de composició i d'instrumentació del Birmingham Southern College i a la Universitat de Montevallo. Va cursar el màster a la Universitat d'Alabama. Morí a Birmingham el 28 de març de 1968.La música de Lluís Benejam flueix d’un esperit obert, vitalista, permeable a influències diverses. Hi trobem reminiscències modals, de l’impressionisme i del jazz, incorporades per una manera personal d’entendre la música. Aquesta és formalment clara i amb temes ben perfilats, amb seccions rítmicament contrastades, melodies de conformació natural, sovint d’un caire narratiu, i una harmonia que evoluciona des d’una concepció jazzístico-impressionista cap a acords poliintervàlics generats pel procediment de notes afegides i substitucions.
La seva obra és el producte d’un músic d’ofici. Escriu per als seus conjunts de corda, els quals predominen entre la música de cambra. D’entre els instruments de vent els estan dedicades obres –de cambra i d’orquestra- a l’oboè, a la trompeta i al saxòfon.
El període final de vuit anys que viu a Birmingham (EUA) li ofereix unes possibilitats immillorables que aprofita per realitzar la major part de la seva obra orquestral.
La Universitat de Montevallo (Estat d’Alabama) li ha dedicat la biblioteca de música, que ara duu el seu nom, com a reconeixement per la seva tasca artística. Allà han quedat dipositats tots els seus manuscrits.
Tota la seva obra està editada a Clivis Publicacions. -
Bertran, Moisès
Nascut l’any 1967 a la ciutat de Mataró, Moisès Bertran és professor superior de piano, de solfeig i teoria de la música i de composició pel Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i és Doctor en Arts Musicals per The Hartt School (University of Hartford-USA). Ha estudiat composició amb Salvador Pueyo i James Sellars, i piano amb Maria Jesús Crespo i Luiz de Moura Castro.
Ha rebut diversos premis de composició, nacionals i internacionals.
Ha estat mestre de piano, matèries teòriques, harmonia i composició tant a l’Estat espanyol com als Estats Units. Actualment és professor al Conservatori de Música de la Universitat Nacional de Colòmbia a Bogotà, ciutat on resideix. De les seves activitats musicals més recents cal destacar la revisió i finalització del Quintet en sol menor Op. 49 d’Enric Granados i la concepció, organizació i direcció de la “Setmana Colombo-Catalana”, esdeveniment musical, cultural i pedagògic al voltant de la música culta dels segle XX i XXI de Catalunya i Colòmbia.
Fou escollit membre de la Societat d’Honor Musical Americana Pi Kappa Lambda l’any 1994, i des del 1992 és membre de l’Associació Catalana de Compositors.
