No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
S'ha afegit el producte al vostre carret de la compra
Hi ha 0 ítems al vostre carret. Hi ha 1 article al vostre carret.
- English
- Castellano
- Català
Registra’t
Autors Hi ha 113 autors
-
Eckart, Edmundo
Edmundo Eckart va néixer a Barcelona, l’any 1935 en una família d’origen alemany. Va estudiar piano amb Margarete Fleiter i J. Dotras Vila al Conservatori Superior de Barcelona, i harmonia, contrapunt, composició i instrumentació amb Cristòfor Taltabull. Més tard amplià coneixements sobre música del segle XX amb Carles Guinovart.
Durant molts anys ha estat organista de la Parròquia Catòlica Alemanya de Barcelona, per a la que ha escrit moltes obres i ha fet diverses harmonitzacions i adaptacions per a grups de metall destinades al culte religiós.
El seu catàleg el formen obres per a diferents formacions de cambra, simfòniques i obres per a orquestra i cor, moltes de les quals han estat interpretades en diverses ocasions a Espanya, Alemanya, Mèxic i República de Moldàvia, Polònia i Holanda.
Les seves obres estan editades per diverses editorials catalanes. Compta amb diverses obres enregistrades pels segells Gallo i Ars Harmonica.
Des de l’any 1992 pertany a l'Associació Catalana de Compositors. -
Elias, Joan
Neix a Barcelona l'any 1963 i cursa tots els estudis musicals, amb les màximes qualificacions, al Conservatori Superior Municipal de Música d'aquesta ciutat, on obté el títol de professor de Piano, com també el de professor superior de Solfeig, Teoria i Acompanyament, i el de professor superior d'Harmonia, Contrapunt i Instrumentació.
L'any 1996 obté el títol de professor superior de Pedagogia Musical i l'any següent el de professor superior de Musicologia.
L'any 1992 se li concedeix el premi d'honor de Grau Superior d'Instrumentació i l'any 1993 se li atorga el premi d'honor de Grau Superior de composició.
El 1994 obté el segon premi en el X Concurs de Joves Compositors convocat per la Generalitat de Catalunya.
La seva formació musical es completa amb la participació com a alumne en nombrosos cursos impartits per Xavier Boliart (catedràtic amb el qual va estudiar els últims cursos d'harmonia), Carles Guinovart (catedràtic amb el qual va cursar tota la carrera de composició), Carles Miró, Karin Paulsmeier, Carl Schachter, Jacques Chapuis, Robert Pascall, James Webster o Virginia Hancock, entre d'altres.
Ha format part en diversos tribunals d'oposicions com a representant de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, per ocupar places de professor de piano, llenguatge musical, cant coral, etc. en escoles municipals de música de poblacions catalanes.
Ha publicat '6 estudis per a tenora i tible', que actualment figuren en el programa d'estudis i d'exàmens del Conservatori Superior de Música del Liceu.
L'any 1993, a Martorell, s'estrena la seva obra 'Fantasia per a clarinet en Sib i piano'.
El juny de 1996 la seva sardana 'L'aplec de Taradell' queda finalista en el 1r Concurs de Composició de Sardanes, en els actes de celebració del 50è Aplec de Taradell, i la Cobla Sant Jordi l'enregistra en CD.
Per commemorar els 150 anys de la tenora, Jordi Figaró i Jordi Vilaprinyó, instrumentistes de tenora i piano, respectivament, enregistren el CD 'Passió per la tenora', que inclou la seva obra 'Perfils', peça que interpreten en diversos concerts i que l'autor els ha dedicat.
Des del mes d'octubre de 1992 és professor d'harmonia, acompanyament i llenguatge musical al Conservatori Superior de la Música de Barcelona. -
Eroles, Carles M.
Carles M. Eroles neix a Barcelona el 1957. Estudia al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, on obté el títol de Professor Superior de Guitarra, essent el seu mestre el professor Lluís Gàsser. Assoleix el Premi d´Honor en el Grau Professional. Ofereix recitals a Espanya, Italia, Malta, Dinamarca…destacant el realitzat a la Kammermusiksaal der Philarmonie a Berlin i la seva participació en el I Festival Internacional de Guitarra Chile´ 90. Ha estat premiat al "II Concurso Nacional de Interpretación ONCE´87".
Interessat en la creació, decideix derivar la seva carrera musical cap a la composició, estudiant amb Vicenç Acuña, Leonardo Balada, David Padrós i música electroacústica amb Albert Llanas . Assisteix a cursos amb Hans Zender i Ivan Fedele. Ha composat obres per a guitarra, veu, música electroacústica, conjunts instrumentals i orquestra. Les seves obres han sigut estrenades per grups com: The Carnegie Mellon Contemporary Ensemble, Solistes de l´OBC-Quintet de Vent, el Quartet de Guitarres de Barcelona, el Grup Instrumental de València... Té publicades diverses obres a Clivis i a Dinsic. Li ha estat concedit el Premi Especial de l’Associació Catalana de Compositors en el 10è Premi Francesc Civil de Composició-Premis Ciutat de Girona 1998 amb la obra Érebo. Des de 1986 és professor de guitarra a l´Escola de Música de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona).
-
Fàbregas, Jordi
Jordi Fàbregas i Canadell (1951-2021 va néixer a Sallent i de ben petit va iniciar el seu contacte amb la música tant a casa seva, com a l'Escola Mare de Déu de Montserrat on hi va cantar fins a l’adolescència. A finals dels anys seixanta, influït per la Nova Cançó i de manera molt especial pels Setze Jutges, així com per alguns mestres de la chanson com Jacques Brel, va començar a cantar i a tocar la guitarra de manera autodidàctica, i als anys setanta va iniciar la seva relació amb la gralla.
El seu neguit musical i cultural el portà a fundar diversos grups musicals entre els quals destaquem Coses al 1973, l’Harmònica Brava al 1979, La Murga al 1980, i Primera Nota al 1987. El 1991 va ser cofundador de l’Orquestra Simfònica de la Canya i al 1996 d’El Pont d’Arcalís. A més, des del 1991 és el director dels Ministrils del Camí Ral.
Paral·lelament a la seva activitat musical, en Jordi va anar desenvolupant una important tasca de dinamització, difusió i creació d’espais i moments per a la música folk i tradicional, que es va concretar en la creació, al 1988, del Festival Tradicionàrius, que l'any 2008 ha celebrat la XXI edició, amb la col·laboració en la creació de l’Associació Musical per la Tradició Musical-TRAM (1989), i en la del Centre Artesà Tradicionàrius-CAT (1993), que enguany ha inaugurat un nou i ampli local.Així mateix ha participat en l’organització i coorganització d’actes com la Trobada de Música Tradicional al Pallars, el Mercè Folk, el Mercat de Música Viva de Vic o la Fira d’Espectacles d’arrel tradicional a Manresa. I darrerament cal destacar la seva responsabilitat en el programa Línia Folk d’iCat fm.
Ha estat i és compositor de cançons, ha musicat poemes de Màrius Torres, Martí i Pol, Miquel Desclot, i altres, i ha composat moltes peces d’arrel i estil popular i tradicional, generalment destinades a balls de gegants, i a tocs i cercaviles de festes majors. I no podem deixar d’esmentar la seva extensa tasca com arranjador de peces tradicionals, tant per ser interpretades en festes populars, com per formacions musical estables com El Pont d’Arcalís.
No voldria acabar aquestes ratlles sense esmentar algunes característiques del Jordi que són les que el fan ser com és: la seva bonhomia, dolçor, sensibilitat i tendresa en el ser i en el tracte amb els altres; l’empremta d’estil, de tractament i de cadències que està deixant en la interpretació actual de la música popular i tradicional, i en la composició de música d’arrel; i l’espontaneïtat, frescor i precisió de la seva agradable i profunda veu.
Jordi Quintana -
Ferrer, Enric
Enric Ferrer i Busquets neix a Barcelona el 1958, i des de l’any 1991 viu a la ciutat de Terrassa.
Cursa els estudis de piano al Conservatori Superior de Música del Liceu (Barcelona), al Centre d’Estudis Musicals i posteriorment amb el mestre Albert Attenelle. Estudia composició amb els mestres Juan José Olives i Josep Soler.
El seu catàleg consta de més de 40 obres per a diverses formacions instrumentals que van des del solo fins a l’orquestra simfònica passant per la música per a cobla amb alguna incursió per la música per banda. Entre les seves composicions la música vocal es troba sovint al llarg de la seva producció, per a la qual s’ha servit de les paraules de poetes com Federico García Lorca i Àlex Susanna, i també ha col·laborat amb escriptors com Bernat Puigtobella i Antoni Perarnau. També compta amb diverses obres incidentals com cantates, dues òperes de petit format, Els contes de Sade i Pentsilea amb llibrets de Pau Guix i Feliu Formosa respectivament, així com una òpera en tres actes El dubte de Leonora, totes estrenades. La seva primera obra reconeguda fou una Peça per a Cobla en Sol menor datada el 1977 que no es va estrenar fins al 2002 a Barcelona. Malgrat això podem dir que quasi tota la seva producció posterior ha estat interpretada amb assiduïtat tan en sales nacionals com internacionals entre les que destaquem el Teatre Lliure de Barcelona, el Palau de la Música de València, així com a Mallorca, a Andorra, i participant en el Festival Internacional de Rosario (Argentina) i a Olomuc (Txequia) entre d’altres.
Enric Ferrer és director del Grup de Cambra Tactum, especialitzat en la interpretació de música contemporània amb el que ha realitzat diferents gires per l’Estat Español.
Algunes de les seves composicions han estat enregistrades pels segells Discmedi, Picap, VVM i La Ma de Guido.
L’any 2009 Clivis Publicacions ha començat a incloure les obres d’Enric Ferrer al seu catàleg editorial. -
Fleta Polo, Francisco
Francisco Fleta Polo va néixer a Barcelona el 1931 i estudià al Conservatori Superior Municipal de Música d’aquesta mateixa ciutat, centre en el qual obtingué els títols Superiors de Violí, Viola i Trompeta a més dels estudis de composició i direcció d’orquestra.
Com a intèrpret de viola ha format part de les orquestres Simfònica del Gran Teatre del Liceu de la mateixa ciutat (1961-64), i Sinfónica de RTVE de Madrid (1965-69) i a la Ciutat de Barcelona (des del 1970). Per oposició obtingué la plaça de catedràtic de Viola al Conservatori Superior de Barcelona.
El seu catàleg és molt extens i consta d’obres per a diversos instruments i formacions instrumentals que han estat interpretades per diverses generacions d’alumnes en el seus estudis, obres fetes a la mida dels estudiants del seu entorn. Consta també de diverses obres per a orquestra entre les quals hi ha quatre simfonies; la segona i la tercera estrenades per l’Orquestra Simfònica de Barcelona (OBC) i la quarta per la Banda Municipal de la mateixa ciutat. La seva Sonata per a Viola op. 62 va ser escollida i interpretada al Congrés Internacional de Viola a l’estat d’Illinois (USA). Com a pedagog ha elaborat un complet mètode pràctic per a Viola i Violí. Gran part de la seva obra està editada per aquesta editorial (Clivis Publicacions).
La seva música és rica en contrapunt i efectes tímbrics que li donen un caire de genialitat molt singular.
-
Galeote, Josep
(Barcelona 1978) compositor i guitarrista, va realitzar els estudis al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, amb el compositor y guitarrista Jaume Torrent.
La música de José Galeote té un fort caràcter polifònic així com un marcat gust pel color com a eina expressiva, resultant una arquitectura, tant vertical com horitzontal, on cohabiten en igualtat jeràrquica amb una delicada simbiosis entre direcció i color. Aquesta estructura dóna lloc a un estil polifònic emmarcat en una tonalitat oberta, però en constant cerca d’un centre tonal, un centre de gravetat que d’una manera o altra sempre està present però mai no arriba del tot, generant un discurs fluït y un sòlid equilibri estructural.
La seva producció musical és extensa i variada i inclou obres solistes, de cambra i pedagògica, així com música orquestral y coral, essent la guitarra el nucli creatiu de moltes d’aquestes composicions.
Molt sovint rep encàrrecs de formacions, tant de grups cambra como de solistes peninsulars, europeus i americans, també de conjunts corals. Les seves obres han estat interpretades en festivals, nacionals e internacionals a Europa i Amèrica.
-
Garcia Gago, Josep
Conseqüent amb la seva àmplia formació acadèmica i fidel a la seva pròpia sensibilitat musical, el mestre Josep Garcia Gago, (Bembibre del Bierzo (Lleó), 1921 - Barcelona, 1999), ens ha deixat escrites un seguit d’obres musicals tant pianístiques com cambrístiques i per a conjunt instrumental i cor.
Sens dubte la més difosa és la Suite de Cambra que revela un domini extraordinari tant de la ciència i l’art de l’harmonia com del contrapunt, –no endebades fou professor d’aquestes matèries en el Conservatori Superior Municipal de Barcelona durant més de trenta anys. El seu Tractat de contrapunt ha estat utilitzat a les aules des de fa més de 30 anys. -
Garreta, Juli
Juli Garreta i Arboix, Sant Feliu de Guíxols (1875-1925), de família menestral, la seva formació va ser bàsicament autodidacte. Va rebre nocions de música dels seu pare Esteve, rellotger i músic, i del director de coral Ramon ovi.
Garreta fou un músic intuïtiu que es va expressar en un llenguatge post romàntic que molt aviat prengué consciència que no li era necessari deixar-se influenciar, ni allunyar-se de la intuïció. Va conrear la música simfònica (Concert per a violí i orquestra, els poemes simfònics Pastoral i les Illes Medes, la Suite Empordanesa i les Impressions simfòniques per a orquestra de corda); del catàleg de música de cambra resulten especialment remarcables la Sonata per a piano i la Sonata per a violoncel i piano, juntament amb el Quartet de corda i piano.
Mereixen una especial menció dins el seu catàleg les cançons per a veu i piano estilísticament adscrites al corrent modernista que va influir als compositors catalans de les primeres dècades del segle XX musicant poemes, molts de caire naturalista, dels millors poetes..
En el seu catàleg de música escrita per a cobla (circumscrit a la forma sardana) s’hi distingeixen tres etapes: la primera inclou obres de joventut, a les quals van seguir obres amb un marcat segell, que van suposar la transició a les seves obres definitives com Juny, Giverola, Innominada, Isabel, A en Pau Casals, Nydia i La pastora enamorada. Algunes de les sardanes per a cobla les va instrumentar per a orquestra simfònica. Garreta va vetllar per convertir la sardana en una forma apta per al concertisme simfònic, i amb això va contribuir a la seva difusió internacional.
-
Gerhard, Robert
Robert Gerhard i Ottenwaelder (Valls, Alt Camp, 25 de setembre de 1896 – Cambridge, Anglaterra, 5 de gener de 1970) fou un compositor català de música clàssica. Considerat un dels millors compositors catalans del segle XX.
De mare alsaciana i pare suís, Gerhard va néixer a Valls, on la família havia arrelat, i va desenvolupar gran part de la seva carrera a Anglaterra, on es va exiliar en esclatar la Guerra Civil espanyola, concretament a Cambridge, per exercir d'investigador al King's College. Morí el 5 de gener de 1970 en aquesta ciutat.
Entre els seus mestres hi hagué Felip Pedrell i Arnold Schönberg. També va ser mestre de Joaquim Homs. Entre les seves obres podem trobar L'infantament meravellós de Shéhérazade (1918), Trio per a piano (1916), Albada, Interludi i dansa, La Merope, Contrapunt: ballet en un acte, Nr. 2: Danse de la jeune fille i l'òpera The duenna. Concerto de violí, estrenat en el Maggio Fiorentino el 1950 pel violinista català Antoni Brosa i Vives.
El fons de Robert Gerhard es conserva a la Cambridge University Library, a la Biblioteca de Catalunya i a l'Institut d'Estudis Vallencs.
Col·laboradors de Viquipèdia. Robert Gerhard i Ottenwaelder.
Viquipèdia, L'enciclopèdia lliure, 2014
http://ca.wikipedia.org/wiki/Robert_Gerhard_i_Ottenwaelder -
Gols, Xavier
Xavier Gols i Soler (Tarragona, 1902-1938) inicià la seva formació musical en el piano i el violí amb el seu pare, compositor i director d’orfeons. Havent obtingut la recent instaurada beca Pau Casals l’any 1927, es traslladà a Barcelona per ampliar els seus estudis de piano amb Blanca Selva i de composició amb Baltasar Samper. Entre les seves composicions destaquen el Quintet en re menor (1934) per a corda i piano, De les terres altes (1936) per a piano, Quatre impressions per a piano (1936), els Tres preludis rurals (1937) per a piano i orquestra de cambra, així com una constant producció al llarg de la seva vida de cançons per a veu i piano.
