No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
S'ha afegit el producte al vostre carret de la compra
Hi ha 0 ítems al vostre carret. Hi ha 1 article al vostre carret.
- English
- Castellano
- Català
Registra’t
Autors Hi ha 113 autors
-
Serra, Joaquim
Joaquim Serra i Corominas neix a Peralada (Alt Empordà) el 1907 i mor a Barcelona el 1957. Fill de Josep Serra i Bonal, estudià amb ell, amb Lluís Millet i amb Enric Morera. El 1923 va escriure la seva primera sardana. Va guanyar dos premis Concepció Rabell: amb el Trio en mi (1926) i amb les Variacions per a orquestra i piano (1928), així com diferents premis dels concursos Sant Jordi amb Impressions Camperoles (1926), La Fira, Glossa del ball de gitanes i La presó de Lleida.
És autor d’una cinquantena de sardanes d’una qualitat extraordinària, com La primera volada (1921), Infantívola (1922), Tendresa, Joiosa, Rocacorba i Apassionada, totes escrites el 1936, etc. Dels seus poemes simfònics destaca la seva obra pòstuma Puigsoliu.
El 1934 fou nomenat director artístic de Ràdio Associació de Barcelona. El 1948 dictà un curs d’orquestració per a cobla, que resumí en el seu Tractat d’Instrumentació per a cobla (1957). -
Setó, Conrad
Conrad Setó neix el 1958 a Montblanc (Tarragona) El 1976 comença la seva activitat com a músic professional i funda el grup Tanit de música de cambra contemporània. Ha pres part com a pianista en diverses formacions instrumentals amb les quals ha realitzat nombrosos concerts per tot l'Estat Espanyol i per l'estranger, acompanyat per intèrprets com Àngel Pereira (vibràfon), Quim Soler (percussió), Víctor Valls i Joan Garrobé (guitarres), Quim Ollé (flauta), Iwona Burzynska (violí), Rafael Esteva (contrabaix) o Daniel Levy (bateria), entre d'altres.
Ha enregistrat més de deu discos amb música pròpia. El doble LP Joc de Dames li ha valgut el primer premi al millor disc d'autor atorgat per la Generalitat de Catalunya. Ha participat a l'European Festival Jazz de Lemans (França) i a la Iª Muestra de New Age Music de León al costat de músics internacionals com H. J. Roedhelius i Wim Mertens.
El 1983 va realitzar el seu primer espectacle interdisciplinari dins la campanya Grec'83 de Barcelona amb l'obra Impressions Cromàtiques. Darrerament ha realitzat un projecte pictorico-musical amb el pintor reusenc Lluís Sànchez Abelló.
Ha col·laborat amb els millors músics de casa nostra com per exemple Lluís Llach, Jordi Sabatés, Toti Soler, Núria Feliu, Marina Rossell o el desaparegut Ovidi Montllor.
Les seves composicions, unes 500, són heterogènies tant pel que fa a l'estil emprat com per les formacions instrumentals per a les quals han estat escrites.
En l'actualitat reparteix la seva energia entre la pedagogia, els concerts i la composició. -
Soler, Josep
Josep Soler i Sardà (1935-2022) va néixer a Vilafranca del Penedès. Allà inicià, amb Rosa Lara, l’aprenentatge musical que continuaria a París amb René Leibowitz (1960) i a Barcelona amb Cristòfol Taltabull (1960-1964). Ha rebut el Premi de l’Òpera de Montecarlo (1964), dues vegades el Premi Ciutat de Barcelona (1962 i 1978) i el XIII Premi Oscar Esplà. La seva òpera Edip i Jocasta va ser estrenada al Gran Teatre del Liceu el 1986.
En les seves obres, molt influïdes per la música de Schönberg i d’Alban Berg, usa generalment la tècnica dodecafònica en un estil impressionista i expressionista, alhora que, progressivament, esdevé més senzill i auster.
En el camp bibliogràfic, Josep Soler ha escrit diversos llibres i articles. Des del 1977 fins al 1982 va ser professor d’història i estètica al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i, fins al 1985, ho va ser de composició en el mateix centre; actualment és director del Conservatori Professional de Música de Badalona i Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.
-
Soto, Pere
Guitarrista i compositor, neix a Badalona (Barcelona) el 1958.
De formació autodidacta, ha demostrat una gran inquietud per a tots els gèneres musicals. Les primeres passes les va fer al món del Rock i del Blues i més tard va anar-se aproximant a la música de Jazz, col·laborant i significant-se en diversos conjunts i en solitari, comptant també amb diversos enregistraments, als Estats Units i a Holanda.
L’any 1983 descobreix la musica de J.S. Bach la qual l'impressiona per la seva força espiritual i per l’enorme potència musical. A partir d'aquí s'introdueix en el mon dels clàssics estudiant a fons les obres dels grans mestres de totes les èpoques fins arribar als compositors reconeguts dels segle XX. Cal fer especial menció a tres grans mestres d'aquest segle com son Charles Ives, Olivier Messiaen i Alfred Schnittke dels quals n’ha rebut una important influència estètica.
L’any 2000 s’estrena el seu Quartet de Corda núm. 2 a Mèxic DF on, a partir d’aquest moment, hi passa llargues temporades impartint classes i seminaris arreu del país.
Com a intèrpret lider, compta amb deu CD comercials, a part d'un gran nombre de col·laboracions en grups de jazz internacionals.
-
Taverna-Bech, Francesc
Francesc Taverna-Bech (1932-2010) va néixer a Barcelona. Cursà els estudis musicals de piano, composició i violí entre els anys 1952 i 1964 a la seva ciutat natal.
El 1973 inicià la seva dedicació a la crítica musical a la vegada que va intensificar l’activitat com a compositor. El seu catàleg d’obres assoleix la xifra de vuitanta composicions, la majoria de les quals s’han estrenat i programat tant en les temporades de Catalunya com en les d’Espanya i diverses ciutats d’Europa, Àsia i Amèrica. Va figurar també en jurats de concursos de composició i d’interpretació.
Els seus articles es van publicar a Serra d’Or, Revista de Catalunya, Revista Musical Catalana, El Correo Catalán, Destino, Barcelona Metrópolis i Barcelona Creació (Yokohama, 1990); també va col·laborar en les activitats de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent.
Després d’una evolució que va des de postulats neoclàssics (Suite Catalana) fins a plantejaments de caràcter atonal i serialista (Calidoscopi, Díptic, Climes, Gèminis), inicià amb les experiències extretes d’aquestes dues vessants una sola via que uneix les anteriors i que té un contingut marcadament expressiu (Temperaments, Proses disperses), tot i que en certs moments va retornar als primers estils (Camins somorts, Auguris, etc.). El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya li va dedicar el 12è volum de la col·lecció Compositors Catalans de qual són autors Jordi Maluquer i Josep Ll. Guzman. -
Teixeira Guimaraes, Joao
En Joao Teixeria Guimaraes (1883-1947) conegut també com Joao Pernambuco va ser un guitarrista reconegut com un dels principals creadors de la guitarra brasilera juntament amb Héctor Villa-lobos amb qui va coincidir en època.
-
Toldrà, Eduard
Eduard Toldrà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1895 - Barcelona, 1962) estudià a partir del 1906 a l'Escola Municipal de Música de Barcelona, especialment amb Lluís Millet i Antoni Nicolau. L'any 1912 debutà com a violinista a l'Ateneu de Barcelona. El mateix any fundà el Quartet Renaixement amb Josep Recasens, violí, Lluís Sánchez, viola, i Antoni Planàs, violoncel, formació que tingué un decenni d'existència. Es perfeccionà, pensionat per l'ajuntament de Barcelona, a París, Berlín i Viena. Fou professor de violí i de direcció d'orquestra a l'Escola Municipal de Música. Com a director actuà al capdavant de l'Orquestra d'Estudis Simfònics, i quan l'any 1944 fou formada l'Orquestra Municipal de Barcelona en fou nomenat director. Les seves obres simfòniques més destacades són la Suite en mi major (1919), Empúries, sardana de concert (1926), obra amb la qual guanyà el premi Sant Jordi (1926) del Foment de la Sardana de Barcelona, i la suite La filla del marxant (1934), que havia estat pensada per al drama en tres actes d'Adrià Gual, que restà inèdita. En el camp de la música de cambra compongué el Quartet de corda en do menor (1914) i Vistes al mar, obra per a quartet de corda, premi Fundació Rabell (1920), estrenada l'any següent; Sis sonets, per a violí i piano (1922), premi Fundació Patxot de l'any 1921. Escriví música per a cobla: Les danses de Vilanova, premi Fundació Patxot (1920), La maledicció del comte Arnau, per a tres cobles i timbales (1926), i trenta-cinc sardanes, de les quals es destaquen Sol ponent (1917), Lluna plena (1921), Sol ixent (1922), Caterina d'Alió (1922), Camperola (1923), Cantallops (1931) i Vilanovina (1946). És autor de l'òpera còmica El giravolt de maig. És també autor de cançons originals, algunes de les quals han adquirit una gran popularitat. Amb text de J. Carner compongué La rosa, deu cançons, de les quals es destaquen Canticel (1923) i Cançó incerta (1927). També escriví música amb texts de Tomàs Garcés: L'ombra del lledoner (1923), Cançó de l'amor que passa (1925), Camins de fada (1926), Cançó de l'oblit (1927); i de Josep Maria de Sagarra: Les garbes dormen al camp (1923), Vinyes verdes vora el mar (1924), Cançó de vela (1926) i el cèlebre Romanç de Santa Llúcia (1924). Compongué música per al cicle de sis cançons per a veu i orquestra La rosa als llavis (1935), de Salvat-Papasseit, i poemes de Lope de Vega, Garcilaso, Quevedo i d'altres. Estrenà al Liceu la versió escènica de l'Atlàntida, de Falla-Halffter, l'any 1961. Entre els seus enregistraments es destacà El sombrero de tres picos, amb l'Orchestre National Française, que guanyà l'any 1958 el Grand Prix du Disque de l'Académie Charles Cros.
(www.enciclopedia.cat) -
Torrents, Mercè
Mercè Torrents (1930-2018) neix a Barcelona filla del notable violoncel·lista i promotor musical català Joan Torrens i Maymir, del qual rep la seva innata facilitat creativa. Estudia la carrera de piano al Conservatori del Liceu de Barcelona amb el mestre Pere Vallribera, obtenint les màximes qualificacions. Autodidacta en composició, rep el mestratge de Cristòfor Taltabull. Per la seva obra obté la felicitació dels mestres Eduard Toldrà, Ricard Lamote de Grignon, Joaquim Zamacois i darrerament de Joan Guinjoan.
Ha composat obres per a piano, per a grups instrumentals de diversa formació, per a orquestra de cambra i per a cobla. Ha musicat per a cor i per a veu solista i piano la poesia de diferents poetes catalans, com són, Josep Carner, Salvador Espriu, Pere Quart, Miquel Martí Pol, i J. V. Foix del qual rebé el seu goig i entusiasme per la seva musicalitat.
De Salvador Espriu ha musicat el Llibre de Sinera (1968) en forma d’oratori, també l’obra Final del Laberint, en forma de cants espirituals, també Pell de Brau (1983) així com altres poemes esparços; i del poeta Miquel Martí Pol ha musicat la Primera Part del llibre Els Bells Camins, per a veu i piano i la Segona Part, amb il·lustracions musicals per a piano i recitador.
Han interpretat la seva obra els cantants: Mercè Bibiloni, Francesca Callao, Assumpta Serra, Anna Ricci, Ma. Àngels Sarroca, Núria Feliu, Dolors Lafitte, Marina Rossell, Núria Batlle, Dolors Martí, Anton Carrera i Celdoni Fonoll, així com la Coral Càrmina.
Compta amb diversos enregistraments i des del 1989 és membre de l’Associació Catalana de Compositors. -
Vallribera, Pere
Pere Vallribera i Moliné (1903-1990) fou pianista i compositor, així com catedràtic de piano, de música de cambra i director del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona de 1932 a 1983. Va ser un dels músics catalans amb una carrera més dilatada i plena d'èxits, ja sigui com a solista o acompanyant intèrprets i cantants per escenaris de tot el món.
Va estudiar amb Josep Barberà i Josep Muset (harmonia i composició) i Guillem Garganta, i amplià els estudis a París amb Isidor Philipp. Fou president de l'Institut d'Estudis Musicals al 1932. Des d'aquell mateix any fou catedràtic de piano del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Impartí també altres disciplines: música de cambra, harmonia, composició, història de la música, formes musicals, estètica, història de l'art, musicologia, entre d'altres. Al cap d'uns anys en fou nomenat Director pedagògic, fins a la seva jubilació, l'any 1983, desenvolupant-hi una tasca pedagògica molt important.
Per la seva aula del Conservatori hi van passar multitud de deixebles de piano, com per exemple: Àngels Alabert, Anna Maria Albors, Joan Almirall, Maria Dolors Benejam, Lou Bennet, Lleó Borrell, Francesc Burrull, Montserrat Caballé, Mercè Capdevila, Anna Maria Cardona, Gerard i Lluís Claret, Alicia Coduras, Carles Coll, Frank Dubé, Rita Ferrer, Carles Guinovart, Isabel M. Martínez,,Joan Matabosch, Leonora Milà, Maria Antònia Moll, Ludovica Mosca, Carme Pallarès, Pepita Perelló, Ticià Riera, Jesús Rodríguez Picó, Manuel Ruiz, Eulàlia Soler, Maria Dolors Luis, Antoni Villar.
Tingué una intensa carrera com a solista efectuant gires per tot el món, destacant-se en la música de cambra, amb actuacions als festivals d'estiu de Prada de Conflent al Festival Pau Casals, amb Josep Trotta i Sándor Végh.Va actuar com a solista amb moltes orquestres, estrenant a Espanya la Rhapsody in Blue de Gershwin, al Palau de la Música Catalana. En els nombrosos concerts en què va donar en aquesta institució i en els altres auditoris i sales de Catalunya i de la resta d'Espanya, va estrenar moltes composicions seves i d'altres compositors, entre els que cal destacar: Apel·les Mestres, Frederic Mompou, Xavier Montsalvatge, Eduard Toldrà, i molts d'altres, programant sovint obres innovadores.
Va rebre premis i honors, nacionals i internacionals, que va merèixer. L'any 1984 se li va concedir la Medalla al treball President Macià. A partir del 2010, es va instituir el Premi Pere Vallribera, per a pianistes de música de cambra, un concurs dirigit bàsicament als pianistes joves, que es destaquin en aquesta modalitat.
-
Valls Duran, Pere
Pere Valls i Duran (Sabadell 1869 - Barcelona 1935). Va destacar com a contrabaixista i com a compositor així com per la seva tasca com a pedagog del contrabaix. Va iniciar els estudis de música a Sabadell, però més endavant es va traslladar a Barcelona per ampliar-los. Als divuit anys, ja amb un bon domini del contrabaix, va viatjar a la República Argentina i es va establir a Buenos Aires on va formar part de diferents orquestres. A Buenos Aires va poder ampliar els seus estudis d’harmonia i de contrapunt, així com els de contrabaix amb José Roveda, deixeble directe del gran contrabaixista italià Giovanni Bottessini. L’experiència que allà va adquirir tan amb el repertori simfònic com en l’operístic va ser decisiva en la seva carrera. L’etapa americana va acabar l’any 1892 quan, per raons familiars, va haver de tornar a Catalunya.
Aquell mateix any es va instal·lar a Barcelona i, durant els següents 30 anys, va ser un dels artistes més destacats del panorama musical català pel seu paper rellevant en quatre facetes: en primer lloc, com a intèrpret —va formar part de les millors orquestres de l’època, com l’Orquestra Pau Casals, la Banda Municipal de Barcelona o l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu—; en segon lloc, com a professor de contrabaix —va ser professor del Conservatori de Música del Liceu durant més de vint anys i per les seves classes van passar la major part dels instrumentistes de contrabaix del país, a part de ser autor d’un Mètode per a Contrabaix deutor de l’escola de Bottessini—; en tercer lloc, com a dinamitzador musical —amb la participació activa en diferents associacions musicals com la Unió de Músics de Catalunya, l’Associació Wagneriana de Barcelona o l’Associació Obrera de Concerts—; i en quart lloc, com a compositor.
Com a compositor Pere Valls va ser autor de més de cinquanta obres per a diverses formacions, però entre totes elles destaquen les dedicades al contrabaix. D’entre les seves obres per a contrabaix i piano destaquem la Suite Andaluza (1918) en quatre moviments —obra que actualment és de repertori en diverses escoles europees de contrabaix com per exemple a la Càtedra “Reina Sofía” de Madrid—les tres Fantasies per a contrabaix i orquestra (compostes entre 1894 i 1917) —una d’elles d’homenatge a Bottessini—, la Fantasía andante con variaciones, la Gran introducción y Tarantella, el Tema con variaciones para contrabajo, la Tarantella-concierto de contrabajo (1893) o la Romanza para Contrabajo y piano, obra que —en la seva transcripció per a violoncel— va ser estrenada pel mateix Pau Casals. El seu catàleg es completa amb obres per a orquestra, per a piano, per a grups de cambra, per a cobla, per a banda, per a instruments solistes, per a orquestra de ball i, fins i tot, una sarsuela. -
Valls Gorina, Manuel
Nascut a Barcelona el 1920, estudià Dret a la Universitat de Barcelona i Música al Conservatori del Liceu amb el Aita Donostia (harmonia, orquestració i composició). De formació estètica independent, va conrear la majoria dels gèneres musicals. Va exercir de professor a la Universitat de Barcelona i a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Va pronunciar conferències a diversos indrets de la península (Barcelona, Madrid, Santander, Lleida, Toledo, Granollers, etc.) i el 1971 va dirigir les emissions dedicades a la música espanyola de l'O.R.T.F. de París, dins la sèrie La rose des vents.
Va ser membre de la Societat Catalana de Musicologia i un dels responsables de l'àmbit de la música del Congrés de Cultura Catalana, així com membre de la Junta Consultiva d'Òmnium Cultural. En el terreny periodístic va publicar articles i crítiques a la premsa local i estrangera, i va exercir la crítica musical en el diari El País, edició de Catalunya. Morí a Barcelona el 1984. Fou enterrat al Cementiri de Montjuïc; el seu fons arxivístic es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Manuel Valls era cosí germà del pintor Xavier Valls i Subirà.