Concert per a percussió i banda simfònica

Vaig escriure el Concert per a Percussió i Orquestra per encàrrec específic del meu amic i percussionista Xavier Joaquin (1947-1996), per a poder ser estrenat amb l’OBC. En Xavier volia un concert gran on s’hi poguessin exhibir al màxim totes les possibilitats de la percussió clàssica, de manera que hauria de comptar amb la majoria dels instruments. La part solista seria d’una complexitat extrema, tant pel que fa a les dificultats tècniques com per les dificultats merament logístiques de distància entre els instruments i de capacitat de l’intèrpret per arribar-hi.
Un cop escrit el concert ens varem tancar una setmana en una masia simulant la col·locació de cada un dels elements, tal com haurien d’estar a dalt de l’escenari. Vàrem haver de modificar moltes coses per aconseguir que els instruments de làmines com els gongs o el joc de campanes que ocupen un espai notable estiguessin a l’abast del solista. Conjuntar-ho tot va ser un gran repte, i interpretar-ho quasi una odissea però va quedar a gust de tots dos. Vàrem dibuixar el plànol de la col·locació dels instruments i vàrem dissenyar les partitures per als tres faristols situats estratègicament.
És un concert de tall clàssic, en tres moviments, Allegro, Andante moderato i Allegro con fuoco, i el lluïment del solista i fins i tot de l’orquestra és palès des dels primers compassos.
També, per encàrrec de Joaquin, vaig transcriure el Concert per a Percussió i Banda Simfònica, però la seva prematura mort va fer que aquesta versió quedés en un calaix, recuperada, amb altra orquestració uns anys després. Arribat el moment, aquesta nova orquestració d’aquell concert va sorgir de l’encàrrec que va fer la Banda Municipal de Barcelona, i en aquesta ocasió amb la col·laboració del solista Gatiniano Murcia.
Es tracta d’una versió totalment diferent de la primera que romania inèdita, i està escrita per a la formació específica de la Banda Simfònica de Barcelona.
Es va reduir el nombre d’instruments, la seva disposició, l’evolució de les cadences i, fins i tot, algunes parts de l’obra original, mantenint la mateixa estructura de concert clàssic; malgrat les reduccions continua essent un concert molt complex que necessita un domini absolut de la percussió en tots els aspectes.

Pere J. Puértolas