No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
A Double Bass Fantasy
L’obra està estructurada en forma d’arc en cinc grans seccions, ABCBA, on A és de caràcter elegíac; B de marcat caràcter rítmic; i C aporta l’element líric, incisiu, que es va presentant una i altra vegada amb petites matisacions diferencials tan melòdiques com harmòniques, impregnant-nos cada vegada d’una coneguda melangia mediterrània.
Receptor: :
* Camps exigits
E776
Nou producte
L’obra està estructurada en forma d’arc en cinc grans seccions, ABCBA, on A és de caràcter elegíac; B de marcat caràcter rítmic; i C aporta l’element líric, incisiu, que es va presentant una i altra vegada amb petites matisacions diferencials tan melòdiques com harmòniques, impregnant-nos cada vegada d’una coneguda melangia mediterrània.
Aquest producte ja no està en estoc
Data de disponibilitat:
Època | Segle XXI |
Instruments | Cb-Banda |
Durada | 9 min |
Contingut | Partitura+Part Cb |
Observacions | Les particel·les estan en règim de lloguer. Contacti amb l'editorial info@clivis.cat |
Orquestres | si |
Edició | Paper |
A double Bass Fantasy és la quarta obra que ha escrit fins ara Moisès Bertran, amb el contrabaix com a protagonista. Perpetuum (Clivis E621) per a contrabaix sol; Variacions simfòniques sobre un tema d’Henry Eccles (Clivis E628) per a contrabaix i orquestra o piano, i Comiat a Lima (2010) transcripció d’una obra per a piano sol.
L’obra està estructurada en forma d’arc en cinc grans seccions, ABCBA, on A és de caràcter elegíac; B de marcat caràcter rítmic; i C aporta l’element líric, incisiu, que es va presentant una i altra vegada amb petites matisacions diferencials tan melòdiques com harmòniques, impregnant-nos cada vegada d’una coneguda melangia mediterrània.
El contrabaixista Jonathan Camps a qui està dedicada aquesta obra, ha treballat estretament amb l’autor perquè coneix molt be la manera d’escriure de Bertran ja que ha interpretat totes les seves obres, aconseguint així interpretacions virtuoses, sempre amb bona sonoritat, malgrat que l’obra arriba a l’extrem de les possibilitats físiques.