No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
Suite Renard
La Suite Renard és un divertiment. Vint anys després de la seva estrena, l’autor n’ha fet una instrumentació per a conjunt de vents amb contrabaix. Consta de cinc moviments contrastats, sense cap altra pretensió que la de fer passar una estona agradable amb una música directa i simpàtica.
Receptor: :
* Camps exigits
E660
Nou producte
La Suite Renard és un divertiment. Vint anys després de la seva estrena, l’autor n’ha fet una instrumentació per a conjunt de vents amb contrabaix. Consta de cinc moviments contrastats, sense cap altra pretensió que la de fer passar una estona agradable amb una música directa i simpàtica.
Aquest producte ja no està en estoc
Data de disponibilitat:
Època | S. XX |
Subtítols / Parts | I. La petit Renard, II La petite Renarde, III. La rejouissance, IV. Le rêve, V. La requête |
Instruments | 3*222-2000-sax.SATB-cb. |
Pàgines | 80 |
Durada | 18 min. |
Contingut | Partitura |
Observacions | Les particel·les estan disponibles en règim de lloguer. Contacti amb l’editorial (info@clivis.cat) |
Orquestres | si |
Edició | Paper |
La Suite Renard és un divertiment escrit originalment per a orquestra de corda que va ser estrenat parcialment l’any 1989 per l’Orquestra de Cambra Catalana sota la direcció de Joan Pàmies a la sala Nick Havanna de Barcelona en el marc del cicle Música del Segle XX. Clivis Publicacions va presentar-ne l’edició impresa l’any 2000 (ref. E381). Vint anys després de la seva estrena, l’autor n’ha fet una instrumentació per a conjunt de vents amb contrabaix a instàncies d’Abili Fort, Director Tècnic de la Banda Municipal de Barcelona. Aquesta nova versió que ara edita Clivis Publicacions es va estrenar el 20 de maig de 2010 a l’Auditori Eduard Toldrà del Conservatori de la capital catalana per la Banda Municipal de la ciutat sota la direcció de Joan Enric Lluna.
L’obra consta de cinc moviments contrastats i, com assegura el seu autor: “és un divertiment sense cap altra pretensió que la de fer passar una estona agradable amb música directa i simpàtica, sense històries profundes”. El fil conductor de l’obra també respon a aquest ànim juganer: els diferents moviments inclouen als seus títols paraules que comencen amb la síl·laba “re” (en referència a la nota musical que marca la tonalitat de la peça), alhora que permeten intuir una història sobre el protagonista, l’estimada, la joia de l’amor, els somnis de futur i un final que torna cadascú al seu camí. Però, com diu l’autor, “de tot això millor no dir-ne “re”. Es tracta de gaudir tocant-la i de fer gaudir els que l’escoltin”. Malgrat la intencionalitat de l’obra, l’autor no defuig l’exigència en el treball cambrístic i en la recerca de textures i timbres originals a partir de les possibilitats que li ofereix la combinació dels instruments de vent amb el contrabaix.
David Puertas