No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
L'Aplec (versió per a banda simfònica)
Arranjament per a banda simfònica de Joan Lluís Moraleda.
Receptor: :
* Camps exigits
DE777
Arranjament per a banda simfònica de Joan Lluís Moraleda.
Aquest producte ja no està en estoc
Data de disponibilitat:
Època | Segle XX |
Subtítols / Parts | Festa camperola |
Instruments | 1[pic] 3[1.2.ci] 3[1.2.cb]-req- 2- 4sax-4431 - flug - euph - timp+3perc - arp - cb |
Pàgines | 50 |
Durada | 11 min. |
Contingut | Partitura direcció |
ISMN | 979-0-3502-1069-3 |
Observacions | Les particel·les estan disponibles en règim de lloguer. |
Preu edició impresa | 30 |
Altres | Arranjament per a banda de Joan Lluís Moraleda |
Edició | Digital |
Agustí Borgunyó fou un music en majúscules que va desenvolupar la seva Carrera bàsicament als EEUU. Allà fou molt considerat com a instrumentador i compositor fent música molt variada: ballets, musicals, arranjaments per a tots tipus de conjunts, etc. Visqué 48 anys a Amèrica però mai s’oblidà de les seves arrels. Estimava molt Catalunya i al final de la seva vida va tornar a viure al seu Sabadell nadiu l’any 1963. Va compondre més de 150 sardanes, música per a cobla i també un bon nombre de cançons en català. Morí l’any 1967.
El títol de l’Aplec vindria donat pel caràcter obert i català dels temes, de marcat caire popular, que són d’un gust exquisit i estan tractats amb un refinat contrapunt i una rica instrumentació.
Desglossant un xic l’obra, ens trobem amb un primer Andante, que inicia la peça introduint de forma breu els principals temes de la composició. Segueix un Allegro assai de caràcter divertit on desenvolupa un tema popular magistralment trenat amb diferents colors i textures instrumentals. L’Andante central conté el moment més emotiu de la peça amb un ampli desplegament del tema melòdic insinuat a la introducció. La intensitat romàntica d’aquest tema és palesa en la gradació ascendent arribant a una plena culminació sonora. El darrer Allegro ve a ser una reexposició abreujada del primer Allegro assolint al final, una reeixida combinació dels temes principals de manera molt brillant.
Salvador Brotons