Música tradicional catalana IV. Cançons narratives I

El cançoner tradicional troba en les anomenades cançons llargues una de les seves expressions més genuïnes. Les balades, el “Romancer” o les cançons narratives, com les designin els estudiosos segons els criteris que els menin, esdevenen el fons substancial i específic pel seu saber tradicional. Mitjançant aquest repertori el poble ha expressat el seu sentir i ha fet perdurar alguns dels seus esdeveniments històrics, ha recordat els seus arguments llegendaris, ha donat volada a la seva inventiva i imaginació i s’ha complagut creant i recreant fabuloses facècies d’amors i d’odi amb desenvolupaments i finalitzacions de tot signe.

Com diu el Dr. Pere Bohigas en el pròleg del seu Cançoner Popular Català, “el gran vehicle d’expressió i de conservació d’aquesta poesia ha estat la Música”. És per això que davant la possibilitat de fer aparèixer un nou volum d’aquesta col·lecció de Música Tradicional Catalana, he cregut oportú organitzar el nou recull i l’estudi etnomusical pertinent sobre aquest repertoridel qual, avui, en coneixem les seves melodies bé que d’aquestes, però, ens n’ha arribat una sel·lecció més o menys ample condicionada pel predicament que algunes han tingut per diverses raons. Altres, però, estan en igualtat de drets i condicions que les primeres, seguint l’opinió de Béla Bartòk, no han gaudit dels mateixos favors i varen caure pràcticament enl’oblit i en el desús.

                                                                                                                                                 Josep Crivillé i Bargalló