La llegenda de Sant Jordi

En aquesta història també hi tenen un paper rellevant, la princesa, el rei de Montblanc i tot el poble, que viuen un procés que va des de la desesperació fins a la victòria final. La música s’estructura en tretze números. Alguns van encadenats i d’altres no.
Sant Jordi, el rei, la princesa i el drac tenen els seus leitmotiv musicals propis. El de Sant Jordi és el que se sent només en començar l’obertura, i reapareix en el moment de la lluita amb el drac, però agafa el màxim protagonisme en el cor final. És una melodia impetuosa i vigorosa, però també es pot mostrar lírica com en el compàs 625.
El leitmotiv de la princesa és una senzilla melodia descendent que apareix també a l’obertura i és recurrent al llarg de l’obra amb diferents matisos segons el moment de la història. La Cançó dels nens es basa en aquest motiu. També la trobem en referència a les roses que floreixen de la sang del drac; la princesa i la rosa van unides en un mateix concepte. Els dos motius de Sant Jordi i de la Princesa es troben superposats de manera triomfal als últims compassos instrumentals de l’obra, celebrant la trobada entre la humanitat del poble i la sobrehumanitat de Sant Jordi. El rei canta una pavana, dansa típica reial, y malgrat el caràcter pompós i distant no abandona mai la seva severitat, fins i tot quan diu coses dramàtiques. Al drac li correspon un motiu grotesc basat en l’acord tríada augmentada. Apareix per primera vegada al compàs 113 i va apareixent sempre que es parla d’ell.

Raimon Romaní