No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
Tres peces per a oboè i quartet de corda
L’àlbum Tres peces per a oboè i quartet de corda és una de les primeres partitures que va compondre Lluís Benejam. Així i tot, el llenguatge que més endavant caracteritzarà l’obra de Benejam ja hi és present en els seus trets bàsics.
Receptor: :
* Camps exigits
E283
Nou producte
L’àlbum Tres peces per a oboè i quartet de corda és una de les primeres partitures que va compondre Lluís Benejam. Així i tot, el llenguatge que més endavant caracteritzarà l’obra de Benejam ja hi és present en els seus trets bàsics.
Aquest producte ja no està en estoc
Data de disponibilitat:
Època | Segle XX |
Subtítols / Parts | I. Impromptu, II. Elegia, III. Rondó |
Instruments | ob.2vl.vla.vc. |
Pàgines | 103 |
Durada | 22 min. |
Contingut | Partitura i parts |
ISMN | 979-0-3502-0481-4 |
Edició | Paper |
L’àlbum Tres peces per a oboè i quartet de corda és una de les primeres partitures que va compondre Lluís Benejam. Així i tot, el llenguatge que més endavant caracteritzarà l’obra de Benejam ja hi és present en els seus trets bàsics: impuls rítmic constant, gust per les melodies de gran volada i pels acompanyaments cromàtics, riquesa contrapuntística, girs impressionistes, perfeccionisme en l’estructura i aprofitament de les possibilitats dels instruments pels quals escriu.
Ja en la primera de les tres peces es mostra sense cap vergonya el domini de l’escriptura per a quartet de corda amb una introducció que prepara l’entrada lírica de l’oboè. L’instrument de vent presenta una melodia preciosista que, malgrat que en alguns moments dialoga amb el primer violí, principalment va enfilant-se i reposant sobre el coixí rítmic i harmònic de la corda. En la segona peça el protagonisme de l’oboè és total: condueix la melodia sobre un acompanyament harmònic estàtic de les cordes que només a la meitat de l’obra li agafa el relleu. El títol d’Elegia respon perfectament al caràcter de la peça, que en alguns moments ens recorda la textura de la música negra espiritual. L’última peça de la colecció, de caràcter més juganer, torna a explotar el recurs rítmic i contrapuntístic de les cordes, amb un oboè dansaire que no defuig fragments de lirisme. La forma de rondó permet anar escoltant de forma recorrent el tema principal en diferents presentacions plenes de color i fins i tot bon humor.
David Puertas