Engrunes

Engrunes és la primera obra que va escriure (1922-23) Ricard Lamote de Grignon. Es tracta, originalment, d’una col·lecció de dotze petites peces (d’aquí ve el nom d’engrunes) per a piano sol. L’obra, dedicada a la seva xicota –Montserrat Coll i Oriol, que poc temps després seria la seva esposa– forma part de la sèrie de col·leccions pedagògiques per a piano que Ricard va anar escrivint al llarg de la seva carrera. Aquestes petites obres, però, van més enllà del valor estrictament pedagògic per al que van ser creades i reneixen com a petites joies de gran valor musical quan són interpretades en concert.
Les dotze engrunes originals porten els següents títols: Finestra al camp, Recordant, Anant a l’escola, Ballades, El rabadà, Enyorament, L’escarabat bum-bum, Nit serena, Dansa, Cap al tard, Dorm ninet, dorm i, finalment, Festa major. Algunes d’aquestes peces han estat adaptades per a diferents instruments o conjunts (les podem sentir per a orquestra de corda o, fins i tot, interpretades pel carilló de la Generalitat).
La versió per a quintet de vent consta de sis “engrunes” i va ser feta més de 25 anys després que l’original per a piano. Com a assistent del seu pare, Ricard havia adquirit un domini absolut de la instrumentació per a banda, amb la qual cosa instrumentar per a quintet de vent no li venia de nou.
No sabem la data de l’estrena ni el lloc on aquesta es va produir, però es conserva un programa del concert celebrat al Foment Vilanoví de Vilanova i la Geltrú per la Festa de Sant Esteve de l’any 1951 en el que el Quinteto de Viento de Barcelona va interpretar aquesta obra. El programa en qüestió no especifica si es tracta o no de l’estrena, però sí que dedica unes línies tant a l’autor i a l’obra, de la que en diu: “...con estos instrumentos consigue unos efectos sorprendentes...”, com al fagotista del conjunt, el vilanoví Joan Carbonell que jugava a casa.

David Puertas