Històries del Quixot

En el generós catàleg d’obres de Francisco Fleta n’hi ha diverses que han estat escrites sota la inspiració del clàssic universal de Miguel de Cervantes Don Quijote de la Mancha. Tal com diu l’autor “l’avantatge d’aquest llibre genial és que no cal llegir-lo de dalt a baix ni rellegir-lo complet. N’hi ha prou amb obrir per qualsevol capítol i gaudir-ne. Gaudir del llenguatge, de les paraules de Cervantes, de les idees que et vénen al cap, dels colors, de les olors, dels personatges, de les situacions... Sóc un enamorat del Quixot, ho reconec; però no solament del personatge principal —a vegades em sento com un Quixot dintre un cos de Sancho Panza— sinó també de la resta de situacions i personatges que hi apareixen”. Entre les seves obres quixotesques destaquen El caballero andante per a guitarra (ref. E016), El manco de Lepanto per a quartet de saxos (ref. AC280), la Sonata cervantina per a piano (ref. E596), Don Quijote de la Mancha per a banda simfònica i aquestes Històries del Quixot per a conjunt de vent.
Les Històries del Quixot són un conjunt de vuit moments musicals inspirats en diferents personatges del llibre de Cervantes. Al llarg de l’obra hi apareixen la moza, el corregidor, Camacho, el bachiller y el cura, entre d’altres.
Està escrita per a quatre parelles d’instruments de vent i un contrabaix que s’han de disposar en dos grups separats, cadascun dels quals està integrat per un oboè, un clarinet, un fagot i una trompa. Així, la textura orquestral discorre a partir del diàleg entre aquests dos conjunts, cosa que afavoreix un resultat tímbric d’una gran riquesa.
Si el color és una de les principals característiques de l’obra, també ho és la utilització d’harmonies i melodies de regust hispànic, un treball rítmic minuciós i de gran efecte, i alguns tocs de gràcia i bon humor, com els crits del pregonero amb intervals amples.
L’obra està dedicada al clarinetista i director Joan Enric Lluna i al seu conjunt instrumental Moonwinds.

David Puertas