Toccata per a octet

Toccata és una gran obra de petites dimensions. Estructurada en tres moviments i instrumentada per a vuit veus (tres instruments de vent —flauta, oboè i clarinet— i cinc de corda —la família completa, amb dos violins) és com una sonata a escala reduïda. Vet aquí el títol, que fa referència a les tocates barroques: obres sense massa pretensions destinades a ser tocades, és a dir, interpretades amb instruments de tecla, i no pas sonades (com les sonates per a instruments de corda) o cantades (com les cantates per a veus humanes). Malgrat aquesta pretensió de música que passa com si res, la Toccata és una de les obres més importants de Ricard Lamote de Grignon des del punt de vista de la tècnica de composició emprada; la instrumentació és impecable —recordem el domini d’aquesta especialitat degut a la seva feina com a instrumentador per a banda— i els recursos tècnics, sovint sorprenents —fins i tot fa l’ullet a tècniques dodecafòniques—. L’equilibri entre les veus està estudiat al detall i l’alternança de les intervencions dels dos grups de forma compacta —vents contra cordes— fa avançar l’obra amb una perfecció formal magistral.
L’obra, datada per l’autor el 14 de maig de 1957, va merèixer el Premi Santa Llúcia de Joventuts Musicals d’aquell any, un any en el que Ricard Lamote de Grignon accediria, finalment, al càrrec de sots-director de l’Orquestra Municipal de Barcelona, a les ordres del seu mestre i amic Eduard Toldrà.

David Puertas