Érebo [partitura]

Érebo és una figura de la mitologia grega, la qual tan sols apareix com a personatge físic en l’obra Teogonia de Hesíodo, en què representa la personificació de les tenebres infernals.
L’obra, d’una durada aproximada de dotze minuts, vol ser programàtica, a la manera que va estar tan en boga amb Listz, Berlioz o R. Strauss, o tanmateix Vivaldi en les celebèrrimes Quatre Estacions, escriu a la partitura tot el que vol descriure.
Si hi ha un instrument preponderant en aquesta obra és el clarinet al que li ha tocat representar els papers principals com Érebo al primer temps i Caront al tercer. En aquest darrer temps cada instrument té el seu rol; hi van apareixent, gradualment, el fagot com a lament de les ànimes, la flauta com a riu Estígia i finalment l’oboè i la trompa representant els remers de la barca de Caronte.
En aquesta obra l’aspecte vertical juga un paper més secundari, encara que controlat en funció de donar el protagonisme a les línies contrapuntístiques, veritables conductores del discurs musical. Tan el primer com el tercer temps tenen un marcat estil contrapuntístic que contrasta amb el segon, Titans versus Zeus, on m’interessava donar relleu amb un caràcter molt més rítmic i intens.
La música d’aquest quintet és clarament temàtica i conjuga fragments altament cromàtics amb altres d’un profund lirisme.
Al final de l’obra he volgut retre homenatge a un dels meus més admirats compositors, com és H. Purcell, ja que els quatre últims compassos estan inspirats en el final de la seva obra més emblemàtica, Dido i Enees.

Carles M. Eroles