Després de Burn Norton

Durant una breu estada a Olomouc (República Txeca) l’any 1997, vaig començar a treballar enaquesta Sonatina que està inspirada en el primer dels Quatre Quartets de T. S. Eliot, Burn Norton. Es tracta d’una inspiració molt lliure, al mateix temps que manté un lligam fort amb aquell impressionant poema. Volia basar-me amb el text original anglès, amb la seva fonètica i accentuació (d’on en surt tot el material temàtic), però els meus coneixements de l’idioma no eren suficients com per entendre’l amb precisió. Per això vaig servir-me de l’edició bilingüe (anglès – català), de l’editorial Laertes amb traducció d’Àlex Susanna. També vull remarcar que el poema d’Eliot tot i servir-me de provocació per escriure l’obra, no apareix a la partitura. La meva intenció ha estat reflectir en la música les paraules d’Eliot sense que sigui necessari conèixer-les per captar la seva sensibilitat i poder fer-ne una bona interpretació, i aconseguir que l’oient en capti el seu sentit.
Es tracta d’una obra en tres moviments. Al segon, la flauta no hi apareix i això crea un canvi de color respecte el primer i el tercer. En la interpretació d’aquesta obra, m’agrada demanar que simplement es tinguin en compte totes i cada una de les indicacions de dinàmica i de tempo que facilitaran una recreació (una interpretació) plena d’expressivitat i contingut.
Dins la meva trajectòria com a compositor Després de Burn Norton és un pas molt important per a assolir la meva obsessió en apropar la música, en primer lloc als intèrprets, i com a conseqüència al públic, sense renunciar gens a la meva ambició creativa.
L’obra, d’una durada aproximada d’uns quinze minuts, ha patit diverses transformacions instrumentals, essent però la present versió la definitiva i única interpretable.

Enric Ferrer