Danses d'Armilla

En la tercera de les Ciutats Subtils de Le città invisibili*, Italo Calvino escriu:”...dels dolls d’aigua acanalats en les canonades d’Armilla n’han quedat mestresses, nimfes i nàiades.”
Continuant la sèrie de composicions suggerides pel llibre de Calvino, les Danses d’Armilla tenen un tractament tímbric quasi de cambra, relacionat amb l’element aigua que caracteritza la ciutat d’Armilla, entesa en el sentit de rierol, d’aigua clara i primaveral, que dóna Gaston Bachelard.

De la mateixa manera que en les anteriors Danses, en les Danses d’Armilla hi trobem un element rítmic que preval, suggerit per l’element aquàtic que caracteritza Armilla, el ritme és proper a la siciliana.
Aprofitant les característiques dels instruments de la cobla m’he allunyat del plantejament de música per espais oberts, i he concebut l’obra per a ser interpretada en una sala de concerts, amb una instrumentació on els petits solos instrumentals es combinen amb les densitats sonores característiques de la cobla.

Jesús Rodríguez Picó

*Les ciutats invisibles, Italo Calvino, Editorial Empúries, Barcelona 1985