El Pelegrinatge del Ocells

Aquesta petita cantata va ser estrenada per l’Escolania de Montserrat al Palau de la Música Catalana el 25 de març de 1969, sota la direcció del pare Ireneu Segarra. Aquell concert va ser molt especial ja que va representar l’inici de les actuacions de l’Escolania, de forma regular, fora del Monestir de Montserrat. El programa estava format per obres d’altres autors catalans contemporanis com Manuel Oltra, d’autors internacionals com Kodaly i clàssics com Mendelssohn.

L’obra s’emmarca en mode atonal propi del llenguatge de Soler en aquells anys, en el gust per l’escriptura vocal i en l’afany per musicar textos amb transfons filosòfic, místic o religiós. Combina els fragments contrapuntístics amb l’escriptura vertical, tècniques sempre supeditades a l’expressió que marca el text en cada moment.

El text és del poeta persa Farid-ad-Din Attar (segles XII i XIII), traduït al català pel mateix Josep Soler a partir d’una versió francesa. Es tracta d’un text breu i profund sobre la recerca de la divinitat, extret de la part final d’una de les obres més importants d’Attar: “La conferència dels ocells”. En ella, l’autor presenta trenta mil ocells (cada ocell simbolitza una ànima humana) que decideixen anar a cercar L’Ocell Rei (símbol de la divinitat). Pel camí tots van abandonant fins que al final només en queden trenta i, quan arriben a veure L’Ocell Rei, s’adonen que és una imatge d’ells mateixos. El missatge és clar: en la recerca de Déu cal començar a buscar dins d’un mateix.

Josep Soler va dir: “Em vaig sentir seduït pel caire còsmic que el poeta dóna a la troballa divina i la identificació que en fa entre el poder diví i tot l’ésser. La concreció material que el poeta fa d’aquest concepte és interessant, ja que presta a la divinitat la figura del Sol, figura circular, mandala, significant la unitat, la perfecció i també el “jo” complet”.  

David Puertas Esteve