Corn d'or

Aquesta música neix d’unes percepcions rebudes des de diferents plans i nivells quasi simultàniament.
Des d’una imatge visual d’Istambul on l’estret del Corn d’Or separa i uneix la ciutat sud del nord, i que al mateix temps l’estret del Bòsfor separa i uneix Istambul en ciutat europea i asiàtica.
A partir d’un símbol com el corn d’or que per la cultura egípcia i xinesa és el símbol de l’abundància i de la fertilitat a partir del qual en neix la diversitat.
Arran d’una lectura de la teoria quàntica que interpreto no com a sistema de càlcul, sinó com a una metàfora.
L’obra està formada per sons ràpids i comprimits, que per la seva densitat, poden ser escoltats com a una massa. Intentant recordar el «so blanc» del so del mar, on totes les freqüències són percebudes simultàniament; i que a partir de diferents pressions dels arcs sobre les cordes apareix el factor soroll, al mateix temps que el timbre del clarinet, -instrument amb gran quantitat d´harmònics-, podem escoltar una gran abundància de freqüències i una massa sonora vibrant i mòbil.
En els moments lents es descomprimeix i s’afluixa la massa, el so s’expandeix i es desgrana, se separa, tot projectant-se en forma de frases o sons aïllats en diferents qualitats, direccions i altures. A Corn d´or he volgut fer la música que fa el so, i no pas fer música amb sons.
He procurat buscar l’expressivitat en el propi so, expandint-lo, comprimint-lo, o sigui afluixant-lo i atapeïnt-lo; de la mateix manera que el tronc d’un arbre està comprimit i les seves fulles són la seva expansió.
Va ser estrenada per l’Orquestra Catalana de Cambra sota la direcció de Joan Pàmias i s’ha interpretaten nombroses ocasions.

Mercè Capdevila