Quintet de vent

El Quintet de vent de Jordi Lalanza està escrit per a la formació clàssica de quintet (flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa) i respira l’aire del divertiment musical. Un divertiment que trasllada la frescor de la música no solament als oïdors, sinó també als propis intèrprets, que hauran de superar dificultats tècniques i de conjunt per interpretar l’obra. Aquestes dificultats, lluny de ser un escull, són un al·licient més per gaudir de la seva interpretació.
L’obra, en tres moviments, combina fragments rítmics i enèrgics amb passatges lírics, alhora que presenta una escriptura vertical o contrapuntística segons les intencions de l’autor. El primer moviment s’inicia amb la trompa presentant el tema principal de forma decidida. Aquest tema, que de seguida és imitat per la flauta, rep diferents tractaments al llarg de tota l’obra i li dóna unitat. La part central del primer moviment és un adagio expressiu on els diferents instruments intervenen en matisos que van des del piano fins al pianíssim, fet que provoca un brutal contrast amb la part final del moviment, altre cop enèrgica i punyent, plantejada pel clarinet. Aquesta represa del tema presenta diferents efectes expressius, com els glissando o els jocs de contrapunt que condueixen a un final vigorós, també amb la trompa com a protagonista.
El segon moviment, més íntim i relaxat, comença i acaba amb la intervenció de la flauta. Inclou diferents passatges en rubato i en destaca l’expressivitat que es demana als diferents instruments que sovint es passen les frases musicals de l’un a l’altre amb tota suavitat i naturalitat.
Finalment, el tercer moviment reprèn l’energia del primer, amb intervencions en staccatto en els diferents instruments i la presència constant del tema principal. El treball cambrístic que requereix aquest moviment és rellevant, no solament per les combinacions tímbriques que l’autor proposa en els diferents registres dels instruments, sinó pels fragments en què cada instrument executa uns valors rítmics diferents als dels altres per retrobar-se de nou en un final espectacular.

David Puertas