No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
Romança - Gran introducció i tarantel·la (Orch. tun.)
La Romança té força arrels catalanes on hi juga un paper molt important l’acompanyament harmònic. Gran Introducció i tarantel·la és una obra de joventut escrita molt abans de la Romança en homenatge al seu ídol Giovanni Bottesini.
Receptor: :
* Camps exigits
E498b
Nou producte
La Romança té força arrels catalanes on hi juga un paper molt important l’acompanyament harmònic. Gran Introducció i tarantel·la és una obra de joventut escrita molt abans de la Romança en homenatge al seu ídol Giovanni Bottesini.
Aquest producte ja no està en estoc
Data de disponibilitat:
Època | s. XX |
Instruments | cb.pno. (orch. tuning) |
Pàgines | 36 |
Durada | 14 min |
Contingut | Partitura + part. |
ISMN | La versió "solo tunning" amb la referència E498a |
Edició | Paper |
Amb aquesta edició volem recuperar dues obres breus de Pere Valls, Romança i Gran introducció i tarantel·la que estan vinculades a dos personatges artístics importants en la seva vida.
La Romança està vinculada a Pau Casals per la gran admiració que el compositor sentia pel seu mestre. Valls era el primer contrabaix a l´Orquestra Pau Casals i va mostrar-li la composició. En ser molt elogiada pel mestre, Valls va regalar-li la versió de violoncel i piano que havia fet expressament. Aquesta còpia es conserva al fons Pau Casals deixat a l’Arxiu Nacional de Catalunya. A diferència de la Suite Andaluza, la Romança té força arrels catalanes on hi juga un paper molt important l’acompanyament harmònic.
Gran Introducció i tarantel·la és una obra de joventut escrita molt abans de la Romança en homenatge al seu ídol Giovanni Bottesini. Ningú no pot negar la semblança amb la Tarantella d’aquest compositor però per això no podem menystenir els trets propis de Valls que donen interès a l’obra.
Donat que entre els contrabaixistes s’ha perdut el costum de llegir a l’octava real trobareu amb la partitura (E498a) una part de contrabaix a suono reale i una altra tal com s’escriuria a la literatura orquestral, és a dir, una octava més alta del que sona realment. També es presenta l’edició de la partitura (E498b) amb el piano transportat un tò més baix per tocar l’obra amb l’afinació d’orquestra (Sol-Re-La-Mi), i amb la doble particel·la esmentada.
Del mateix compositor també podeu trobar el Gran Concert Obligat per a Contrabaix i Orquestra.
Christoph Rahn