Cantata del dissabte (cor i orquestra)

En escriure aquesta cantata, concebuda per ser interpretada per alumnes d’escoles de música, vaig tenir molt en compte tres qüestions: en primer lloc la utilització d’unes possibilitats instrumentals concretes que permetessin a l’alumne tocar sense haver de resoldre plantejaments tècnics massa complexos; en segon lloc calia que els oients poguessin accedir a la composició d’una manera planera; i en tercer lloc no volia renunciar a alguns dels aspectes tècnics que caracteritzen la música del nostre temps.
Per resoldre aquestes qüestions vaig considerar que la combinació de la modalitat i de la tonalitat farien possible la utilització de diferents recursos d’acord amb les característiques de cada instrument i les possibilitats concretes dels estudiants joves. Per altra banda, aquests recursos tècnics amplien les possibilitats més convencionals i també fan possible la superposició i la juxtaposició de tècniques diverses. Aquesta diversificació de procediments també és necessària per destacar els contrastos dramàtics que planteja el text de Xesc Barceló.
La cantata va ser escrita originalment per a un conjunt instrumental nombrós; posteriorment vaig creure convenient compondre una segona versió més reduïda. Aquesta segona versió ha estat escrita per a cor, quatre percussionistes i teclat. La intenció és la d’oferir una altra possibilitat per interpretar l’obra, tenint en compte que molts centres no disposen de suficients instruments per realitzar la primera versió.

Jesús Rodríguez Picó