No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
Encara és temps de somniar? Encara
L’obra requereix dels intèrprets diferents tècniques vocals, com recitats o murmuris, però segons l’autor: “Segueix exactament la forma de la poesia, si bé musicalment és més lliure. La paraula “encara” em va seduir, en un moment en què he perdut les il·lusions des del punt de vista social i polític, aquesta paraula ve a significar que encara es pot produir alguna cosa”.
Receptor: :
* Camps exigits
DC0541
L’obra requereix dels intèrprets diferents tècniques vocals, com recitats o murmuris, però segons l’autor: “Segueix exactament la forma de la poesia, si bé musicalment és més lliure. La paraula “encara” em va seduir, en un moment en què he perdut les il·lusions des del punt de vista social i polític, aquesta paraula ve a significar que encara es pot produir alguna cosa”.
Aquest producte ja no està en estoc
Data de disponibilitat:
Època | Segle XXI |
Instruments | Cor mixt (SATB) |
Idioma del text | Català |
Pàgines | 20 |
Durada | 9 |
Contingut | Partitura |
ISMN | 979-0-3502-1065-5 |
Observacions | Compra mínima: 12 exemplars. |
Preu edició impresa | 6,40 € |
Edició | Digital |
Malgrat que Guinjoan ha fet incursions en gairebé tots els gèneres de la música contemporània de concert, només ha compost dues obres per a cor a capella: la primera, Retorn a Catalunya amb text de Josep Carner, data de 1976 i la segona, Encara és temps de somiar? Encara, amb text de Màrius Torres. Aquesta darrera és fruit de l’encàrrec que li va fer el Palau de la Música Catalana durant l’any que va ser-ne compositor en residència (2012-2013). L’estrena es va celebrar el 18 de maig de 2014 a la mateixa institució amb el Cor de Cambra del Palau sota la direcció de Pep Vila, els mateixos intèrprets que l’han enregistrat recentment en CD.
L’obra, d’entre 8 i 9 minuts de durada, requereix dels intèrprets diferents tècniques vocals, com recitats o murmuris, però segons l’autor: “és una obra que es pot cantar bé, malgrat que sí que és complicada. Segueix exactament la forma de la poesia, si bé musicalment és més lliure. Vaig voler treure partit vocal de la paraula “encara”, que em va seduir: en un moment en què he perdut les il·lusions des del punt de vista social i polític, aquesta paraula ve a significar que encara es pot produir alguna cosa”.