Vacuum Monumentum (Part coral)

Vacuum monumentum (literalment El sepulcre buit) pren el text de la Bíblia (Lluc 24, 1-12) en el qual es relata el moment de la resurrecció de Jesús. L’argument versa sobre unes dones que van a portar aromes a la tomba on hi ha enterrat Jesús. En arribar-hi veuen que la tomba és oberta. En preguntar a dos homes, suposadament uns àngels, que hi ha allà mateix els diuen que Jesús no hi és, ha ressuscitat. Tot seguit les dones recorden el què havia profetitzat Jesús mateix. Elles ho expliquen als deixebles però aquests les prenen per boges. Llavors Pere corre cap al sepulcre i veu que és buit i es queda amb el dubte sobre què deu haver passat.
L’estructura de l’obra es pot entendre en cinc seccions: 1) Les dones perplexes al sepulcre, 2) La resposta dels àngels, 3) El record de la crucifixió, 4) L’expansió de la notícia, 5) El dubte de Pere.
Al principi de l’obra, sobre un fons misteriós, el cor inicia el motiu musical que representa el monumentum; aquest motiu apareixerà de forma recurrent al llarg de l’obra. A la segona secció (c.69), la frase non est hic, sed surrexit genera un motiu melòdic ascendent que es va desenvolupant en crescendo. La tercera secció (c.133) és el record de la profecia de crucifixió, mort i resurrecció i és més tensa harmònicament i instrumentalment. La quarta part (c.191) dóna lloc novament a la melodia amb et regressae a monumento. Però el dubte es torna a imposar amb el motiu del c.56 que podríem anomenar “del dubte” (c.228). I Pere torna al sepulcre (motiu del monumentum) per acabar tot preguntant-se quod factum fuerat (allò que havia passat). A l’últim moment torna a aparèixer el motiu del dubte deixant la reflexió de Pere en suspens.
Aquesta obra pot ser una bona companya de concert amb la del mateix compositor Veni, creator spiritus. Ambdues estan basades en textos sacres amb caràcters ben diferents.