Llacada

Llacada és una obra per a flauta i guitarra que m’ha complagut enormement dedicar a David Sanz i Jordi Gendra. També vull agrair, no tan sols que ara ja deu fer uns quatre anys l’estrenessin, sinó també la seva inestimable col·laboració. Vull mencionar especialment les més de quatre estones que en David ha dedicat a revisar l’edició que ara teniu entre mans, gràcies a la qual, l’obra, si més no des d’un punt de vista estrictament interpretatiu, ha millorat ostentosament. Això, de ben segur que va en favor que la meva música arribi als oients amb més fluïdesa. I que els músics que tinguin la gentilesa d’estudiar-la i interpretar-la, tinguin la seguretat que l’obra, com a mínim, instrumentalment parlant sigui viable. Artísticament, és clar, espero i desitjo que també.
La llacada és el llot que deixa una riuada en retirar-se dels camps inundats. I la vaig creure comparable a la sensació i a la intenció més o menys conscient que sentia al moment de fer-la: després de superar una crisi francament important, hi ha aquesta sensació d’esgotament, d’haver-hi deixat energies ja mai més retrobables, també d’una certa buidor, i tristesa... Però hi ha un sentiment d’esperança, d’orgull, per haver-la passat, inclòs d’alegria, si així es vol veure. És un sentiment contradictori, de saber-se coneixedor que el temps passat mai més tornarà, però també d’afrontar el futur amb ganes, amb positivisme.

Enric Ferrer