Quasicànons - Violoncel i Contrabaix

Cadascuna d’aquestes peces està formada per dos temes extrets del llibre 111 cànons de tot arreu de Joan Costa (Clivis Publicacions, Ref. E403). El primer dels temes és de caràcter melòdic mentre que el segon és més rítmic i de caire popular. El contrast entre un i altre s’inspira en les Cançons i Danses de Frederic Mompou, encara que en aquest cas no hi ha cap desenvolupament de les melodies. L’harmonització és molt senzilla i, malgrat que es respecta el cànon original, hi ha alguns fragments lliures que en justifiquen el títol de quasicànons. L’esperit d’aquestes peces és el del divertimento, així que si algun passatge ha quedat massa seriós, la coda ens fa l’ullet per retornar al bon humor.
La dificultat d’aquests petits divertiments per a dos instruments és de nivell mitjà i treballar-los permet abordar les característiques pròpies de la música de cambra a duet: proposta del tema i resposta amb el mateix fraseig, control del nivell sonor en un constant teva-meva de la melodia principal... però la intenció d’aquesta música depassa l’objectiu pedagògic: és música per gaudir.
El primer dels Quasicànons està dedicat a Xavier Puertas i Rosa Puig, dos músics i pedagogs que creuen fermament que fer música amb els infants i els joves ajuda a fer millors les persones. El Quasicànon núm. 3 va sonar com a marxa nupcial en el casament de Joan Puertas i Mireia Gonzàlez i està escrit per a ells com a desig de llarga felicitat. Aquests Quasicànons per a duet de corda han estat escrits originalment per a violoncel i contrabaix, però gràcies als consells de Francesc Serra —un altre dels músics-pedagogs que ens ajuden a ser millors— n’he fet la versió per a violí i viola.

David Puertas