Sonata per a flauta i piano

Després d’encarar la transcripció per a flauta de la Sonata núm. 1 per a violí i piano (1951) de Lluís Benejam, he realitzat una minuciosa revisió de la primera i la present edició confrontant-les amb el facsímil, a fi d’evitar errades i aclarir certs passatges que donaven lloc a dubtes (molt pocs per cert, ja que en general el compositor escriu amb una grafia claríssima i pràcticament sense ratllades). Atès que l’única edició disponible de l’obra és la de Clivis Publicacions, el compromís m’ha semblat encara més gran. El propòsit és oferir una publicació nítida i fidedigna al manuscrit original, en el què la revisió auditiva i l’anàlisi harmònic han tingut el seu paper.
Atès que diversos passatges de la flauta requereixen més èmfasi, he afegit algunes indicacions que considero pertinents, com en el compàs 80 del primer moviment, on el pesante original es complementa amb e molto marcato; o com en els compassos 25 i 48 del tercer moviment, on afegeixo un marcatissimo. Prenent en consideració que aquest moviment és pròpiament un scherzo, i atenent al caràcter propi del mateix, al final de la secció intermèdia (poco meno) suggereixo un accelerando cap al Tempo I, a partir del compàs 166, per solucionar la manca d’una indicació que identifiqui la recapitulació del Tempo I. No obstant això, aquestes observacions estan subjectes a consideració dels intèrprets.
D’altra banda, amb la finalitat que la transcripció és la més adequada a l’instrument i poder explotar en la mesura del possible els recursos propis del mateix, he agregat en passatges molt específics, on aquests recursos es justifiquen, seccions en frullato a on l’intèrpret canta i toca a la vegada, per esmentar-ne algunes.
El pas natural i subseqüentment a aquesta transcripció és l’enregistrament de la mateixa, que he realitzat amb el meu col·lega el flautista Pablo Wong, amb qui vam revisar amb detall totes i cadascuna de les exigències que presenta la partitura, amb la certesa d’oferir una obra el més propera a les possibilitats pròpies de l’instrument.
Aquestes indicacions s’aclareixen puntualment en notes a peu de pàgina.

Víctor Manuel Morales