EL GEST en la direcció d'orquestra

No farem literatura. Només parlarem del gest; no parlarem d'estils ni posarem exemples musicals d'autors consagrats.
El gest ha de ser senzill, clar i entenedor per a l'orquestra. I també ha de ser fàcil per al mateix director, perquè el seu pensament ha de donar ràpidament les ordres a la batuta, tant si dirigeix una simfonia de la qual és l'intèrpret, com si acompanya un concert de violí o piano o bé un cantant, casos en què el director acompanya un solista.
També ajuda al gest l'expressió de la cara, fet que ens demostra que s'ha d'ajustar tot el cos al gest, és a dir, cal adaptar-lo perquè vagi amb la música.
Del gest, no se'n parla gaire. Crec que es descuida molt, i això es veu i se sent quan el gest del director no es correspon amb el que sona a l'orquestra.
Qui es posi a dirigir una orquestra d'estudiants i no tingui una formació o una preparació adequades pot fer molt de mal als estudiants i també fer-se’n a ell mateix. De fet, en la direcció d'orquestra hi ha coses ben curioses: hi ha qui es pensa que “no necessita aprendre”, i també qui es pensa que “pot ensenyar”.

Adrià Sardó