Més enllà de la veu

Aquest llibre de cant no és un mètode. No hi trobareu cap exercici (ni nou ni antic), ni cap pretesa nova teoria sobre la tècnica respiratòria més indicada per a cantar, ni cap crítica ni elogi a cap tècnica d’emissió del so. Ja n’hi ha molts, de tractats de tècnica vocal: alguns molt bons, altres només correctes i fins i tot algun que no és de cap utilitat o fins i tot negatiu per la quantitat de critiques que conté sense aportar solucions.
He partit de la figura de dues persones: la que vol aprendre a cantar i la que dirigeix aquest aprenentatge. És a l’entorn d’aquesta circumstància i les que se’n deriven, que gira tot el discurs. Durant 44 capítols es tracten diferents situacions que neixen d’aprendre a cantar, des de l’actitud de l’estudiant aquell dia que no ha obert la boca per a estudiar el que tenia encomanat, fins a idees o suggeriments sobre com vestir-se o pentinar-se el dia d’una actuació. I fins i tot, quan s’escau, tot plegat amb una mica d’humor.
És un llibre que no cal llegir forçosament de dalt a baix. Està estructurat en sis blocs temàtics independents entre ells tot i que hi ha un fil conductor que en fa la il·lació, i cada bloc conté diversos capítols que tracten situacions diferents; així, hom pot consultar què s’explica arran d’un tema concret que potser mereix una reflexió que mai se’ns havia acudit de fer.
He volgut aportar una eina útil, per a estudiants, cantants novells, aficionats al cant i professors i professores que, com jo, ens dediquem a l’apassionant tasca de cantar i de fer cantar.

Meritxell Olaya