Antologia coral

En l’obra compositiva de Joaquim Serra (1907-1957), relativament extensa, hi ha representats tots els gèneres, però, malauradament, la seva mort als cinquanta anys ens ha privat de la magnitud que prometia la trajectòria de la seva maduresa creativa.
Joaquim Serra va ser un home senzill i afable que es feia estimar per a tothom qui el tractava. Com a músic, compositor brillant i molt bon pianista, sempre va ser reconegut. Va néixer a Peralada (Alt Empordà). El seu pare, Josep Serra i Bonal, compositor de sardanes, va influir en la seva inclinació per a la música i, ben aviat, hi va demostrar grans condicions naturals. La seva precocitat s’evidenciaria ja en l’adolescència, quan als catorze anys va escriure la seva primera sardana, La primera volada. Més tard, es dedicaria a compondre’n abundosament i, per extensió, al tractament de la cobla en altres formes. Curiosament, la seva última obra va ser l’esplendorós poema simfònic per a cobla, Puigsoliu.
Amb aquest àlbum, Clivis Publicacions, fidel al seu compromís lloable amb la cultura catalana, culmina el projecte editorial dedicat a l’obra coral de Joaquim Serra, la qual hem de lamentar que sigui limitada en relació amb la totalitat del seu catàleg. En canvi, és plaent valorar-hi una vegada més el talent i els efectes dels seus recursos, on el tractament de les veus revela l’ofici dels mestres. S’hi descobreixen belles i sorprenents aportacions de colorit harmònic i emotius matisos, bastits sobre estructures molt ben ajustades als textos, d’altra banda, de qualitat noble i alta.
En l’antologia hi figuren cançons escrites originalment per a veus d’home i d’altres per a cor mixt. Les de veus d’home es presenten, també, en la versió de cor mixt, realitzada amb la destresa de Manuel Oltra (a excepció de Capvespre, les dues versions de la qual són de l’autor). Tres de les cançons del recull són tradicionals (d’Aragó, d’Extremadura i de Jaén), amb arranjaments senzills, graciosos i plens de frescor. De les cançons per a veus mixtes, mereixen destacar-se Capvespre (amb text de Carles Soldevila) i Idil·li de la fruita galana (amb text de Joan Maria Guasch), impregnades del clima que els textos descriuen, sobretot la primera, una peça molt inspirada que s’acosta a la perfecció.
No dubtem que l’edició actual serà ben rebuda en l’àmbit coral i que afavorirà ben merescudament el coneixement i la recreació de les cançons que s’hi apleguen.

Manuel Cabero