Tres peces per a petita orquestra

Als 22 anys Serra ja havia compost més de trenta obres entre sardanes, obres lliures per a cobla i cançons amb acompanyament de piano. També havia fet una incursió en el terreny cambrístic amb el Trio en Mi de l’any 1926 i una altra en el terreny orquestral amb l’obra Romàntica per a petita orquestra amb piano, de l’any 1928. Al llarg del 1929 Serra va compondre dues obres més per a petita orquestra: Jocs de jardí i aquesta suite que porta per títol Tres peces que va ser premiada al Concurs Unión Radio Barcelona el 14 de desembre del mateix any.
L’obra, d’uns 18 minuts de durada, va ser catalogada pel mateix autor amb el número d’opus 35. La instrumentació és reduïda, malgrat que requereix del piano i de l’harmònium, que en cap cas actuen com a solistes sinó que s’integren plenament al gruix orquestral.
La primera de les Tres peces duu el títol de Matinal i transmet un aire popular sobre els arpegis del piano. La segona, Cançó a muntanya, compta amb unes intervencions del clarinet a mode d’improvisació pastoral que contrasten amb els tuttis orquestrals que es presenten sobre una melodia de marcat caràcter modal. Finalment, la tercera peça, titulada Scherzo, és una pàgina juganera estructurada en estil fugat en la que destaca el trio de corda que protagonitza els primers compassos: primer la viola sola, després s’hi afegeix el segon violí i, finalment, el primer violí. Malgrat els elements fugats, la música transcorre de forma natural amb un ritme intern molt marcat.

David Puertas