Cançons sobre poemes de García Lorca

García Lorca amb Antonio Machado, Joan Salvat Papasseit i Josep Carner és un dels meus poetes predilectes, sobretot a l’hora de tenir-los en compte per posar-los música. No he pogut mai, des de la meva adolescència, amagar la devoció i empatia que sento per Lorca, per la seva vida i la seva obra. Entre 1992 i 2004 vaig posar música a 16 dels seus poemes i portat a l’òpera la seva obra La casa de Bernarda Alba.
Aquests quatre lieders, que es solen interpretar com un petit cicle, són originals per a veu i piano, igual que la resta, però van ser orquestrats per mi posteriorment, a petició del prestigiós baríton Carlos Álvarez, que els ha interpretat en nombroses ocasions i els ha gravat al seu disc dedicat a Andalucia (títol del disc) sota la meva pròpia direcció musical al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Màlaga. A finals de 2011, la mezzosoprano polonesa Monika Czalej, destacada intèrpret de música espanyola, em va demanar una versió per a orquestra de cambra, que va acabar realitzant, sota la meva supervisió, el jove compositor i director d’orquestra malagueny Arturo Díez-Boscovich. Vaig tenir el privilegi de dirigir l’estrena d’aquesta nova versió a la ciutat polonesa de Gdansk, al capdavant de la Cappella Gedanensis. Les quatre cançons s’inscriuen en un estil que podríem anomenar post-Falla, d’arrel clarament nacionalista, bàsicament andalusa, donada la naturalesa dels poemes, que són: Romance de la luna, luna i Preciosa i el aire, del Romancero gitano, Memento, del Poema del cante jondo (fins ara la meva cançó més interpretada, portada al disc almenys en 3 ocasions) i Canción del jinete, de Canciones.

Miquel Ortega