No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
Poema
El Poema de Lluís Benejam (estrenat l'any 1954) està escrit sense intencions descriptives ni sota suggeriments de cap tema literari. Encara que l’autor pugui evocar sentiments tan humans com la tristor i l’alegria, o els que desperta la contemplació de la Natura, Poema pretén ser una obra basada sobre valors únicament musicals.
Receptor: :
* Camps exigits
DE281
El Poema de Lluís Benejam (estrenat l'any 1954) està escrit sense intencions descriptives ni sota suggeriments de cap tema literari. Encara que l’autor pugui evocar sentiments tan humans com la tristor i l’alegria, o els que desperta la contemplació de la Natura, Poema pretén ser una obra basada sobre valors únicament musicals.
Aquest producte ja no està en estoc
Data de disponibilitat:
Època | s. XX |
Instruments | Orquestra de corda |
Pàgines | 34 |
Durada | 15 min. |
Contingut | Partitura |
ISMN | 979-0-3502-0535-4 |
Observacions | Els materials d’orquestra estan disponibles en lloguer. Contacti amb l’editorial (info@clivis.cat). |
Preu edició impresa | 16,70€ |
Edició | Digital |
El 28 de maig de 1954 Eduard Toldrà va dirigir l’Orquestra Municipal de Barcelona en un concert al Palau de la Música Catalana amb l’estrena del Poema per a orquestra de corda de Lluís Benejam. Fins a aquell moment, Benejam havia compost mitja dotzena d’obres de cambra i una Suite per a orquestra de corda. Aquest Poema va significar la seva consolidació com a compositor. Reproduïm a continuació el text que es va publicar al programa de mà el dia de l’estrena, escrit amb tota probabilitat pel mateix autor:
“El Poema que s’estrena aquesta nit i que el passat gener va obtenir el Premi per a orquestra de corda Ciutat de Barcelona - 1953, està escrit sense intencions descriptives ni sota suggeriments de cap tema literari. Encara que l’autor pugui evocar sentiments tan humans com la tristor i l’alegria, o els que desperta la contemplació de la Natura, Poema pretén ser una obra basada sobre valors únicament musicals. Comença amb la descripció d’una llarga i lenta frase, de caràcter estàtic, que va transformant-se fins a assolir, amb accents més apassionats, el seu punt culminant. Després d’un breu desenvolupament, el violí concertino exposa un segon tema d’aire més simple i mogut, seguit de breus períodes de contrast, que desemboquen en un Allegro scherzando. Reapareixen, combinant-se, els dos primers temes, seguits de la reexposició de l’Allegro, per finalitzar amb el primer tema sobre els elements rítmics derivats de l’Scherzando”.
David Puertas