Instants de la Natura

Instants de la natura per a orquestra de corda vol donar una visió lírica, sempre expressiva, de la naturalesa. Plenament convençut que la música ha d’expressar emocions, vaig escriure aquesta partitura en la qual la visualització d’alguns paisatges poden estar relacionats amb estats d’ànim i sentiments subjectius. Va ser presentada al concurs Concerts Verds 2008 que convoca l’Ajuntament de Berga, on va obtenir el Primer Premi. La dificultat de l’obra és adequat per a orquestres de nivell mitjà i està estructurada en tres moviments, El murmuri del vent, El sospir de la nit, i La ferida de l’aigua.
El murmuri del vent: aquí el treball orquestral s’esprem al màxim: malgrat que cada instrument té el seu moment de protagonisme com a solista, per sobre de tot s’exigeix una compenetració total per crear textures oníriques amb entrades a temps desplaçats i amb un treball important de contrapunt. Aquest moviment pretén reflectir un paisatge acaronat per la brisa nocturna. Per un moment estem inquiets però finalment aconseguim un estat contemplatiu en el qual podem observar en pau la bellesa que ens envolta. El vent ja no ens amenaça violentament sinó que ens acompanya en la nostra idíl·lica visió fins a acollir-nos suaument.
El sospir de la nit: es tracta d’un moviment molt expressiu que es mou gairebé sempre en l’àmbit del murmuri. Inicien les violes una figura arpegiada (la remor del vent) i els violins protagonitzen l’element melòdic de la peça, amb divisi sovint a tres veus i, en algun moment puntual, a quatre. La part central, d’escriptura rítmica i vertical, contrasta amb el joc de veus de la resta del moviment. En un bosc misteriós, habitat per éssers fantàstics, el vent acarona les fulles dels arbres. Estem perduts a l’estrany bosc. La sensació de por davant del desconegut de vegades es transforma en tranquil·litat però predomina la visió onírica d’un paisatge submergit en la profunditat de la nit. Avancem davant del desconegut, però finalment, després de la inquietud, aconseguim sortir del laberint en el qual ens havíem endinsat.
La ferida de l’aigua: és pura energia orquestral on s’imposa el ritme i s’exigeixen elements tècnics com els pizzicato a quatre cordes, els tremolos o les sonoritats sobre el pont, al servei de la música que expressa la baixada amb força del riu pels congosts. Malgrat els estrets passatges, el corrent flueix i erosiona cada tros de terreny que li impedeix avançar. És la lluita del que es rebel·la davant de les adversitats i aconsegueix superar-les. És un combat agitat i indòmit que sols al final troba repòs. És el riu que, com la vida, lluita a cada instant contra les adversitats i avança segur cap endavant.

Domènec González de la Rubia