Concerto núm. 2 per Clarinetto e Orchestra

El primer Concert per a clarinet i orquestra —que vaig escriure l’any 1989— i el segon —finalitzat al febrer del 1990—, mantenen una continuïtat i presenten diverses similituds, com ara la relació que s’estableix entre l’orquestra i el clarinet solista, la utilització de passatges expressius i de gran complexitat tècnica del clarinet i també les cites d’altres autors —com Mozart, Mahler o Stravinsky—, a vegades poc evidents i d’altres més òbvies. Anys després, vaig compondre el Concertino per a clarinet i cordes, amb el que finalitzava així un tríptic d’obres dedicades al clarinet i l’orquestra.
A diferència del Concert núm. 1, que està escrit en un sol moviment, el Concert núm. 2 està dividit en dos moviments que alternen passatges diferenciats, encara que cadascun dels moviments presenta una particularitat diferent: en el primer en destaquen els fragments lírics i, en el segon, els rítmics. En cadascun d’ells hi ha una cadència per a l’instrument solista. Aquest concert, com altres composicions meves on intervé el clarinet solista, està dedicat al clarinetista Josep Fuster, la col·laboració amb el qual ha donat com a resultat la composició de nombroses obres tant de cambra —C’était magnifique o Catul Canta— com orquestrals.

Jesús Rodríguez Picó