No hi ha productes
Els preus són amb IVA inclòs
Les Nits
Es tracta de tres nocturns que evoquen les sensacions que suscita al compositor la idea de la nit, ja sigui per l’absència de llum, o per la superació d’un lapse de temps. L’obra està dedicada al Franz Paul Decker que no la va poder dirigir fins l'any 2010, sis mesos després de la mort de l'autor. Es va estrenar el 26 de gener de 2001 a l'Auditori de Barcelona sota la direcció de Rumon Gamba.
Receptor: :
* Camps exigits
E466
Nou producte
Es tracta de tres nocturns que evoquen les sensacions que suscita al compositor la idea de la nit, ja sigui per l’absència de llum, o per la superació d’un lapse de temps. L’obra està dedicada al Franz Paul Decker que no la va poder dirigir fins l'any 2010, sis mesos després de la mort de l'autor. Es va estrenar el 26 de gener de 2001 a l'Auditori de Barcelona sota la direcció de Rumon Gamba.
Aquest producte ja no està en estoc
Data de disponibilitat:
Època | Segle XX |
Subtítols / Parts | La Nit de la calma; La Nit de les angoixes; Passa la lluna |
Instruments | 2*222-4221-timp.2perc.harp.pno.-str. |
Pàgines | 44 |
Durada | 13 min. |
Contingut | Partitura |
Observacions | Els materials d’orquestra estan disponibles en règim de lloguer. Contacti amb l’editorial (info@clivis.cat). |
Altres | Estrena: 2001 Auditori de Barcelona |
Orquestres | si |
Edició | Paper |
El primer moviment, La nit de la calma, pot considerar-se com una sonorització de l’estat contemplatiu que ens domina en la nit on la nostra imaginació sembla activar-se per insinuar mons de formes inconcretes i també per donar la sensació d’un avançar inexorable en el temps, d’un futur que és record i, a la vegada, suscitar la interrogació davant de l’inconegut.
El segon moviment, La nit de les angoixes, és l’agitació que susciten les opcions de possibilitats que no arriben a concretar-se per manca de coneixença del que ha d’arribar.
Finalment, el tercer moviment, Passa la lluna, potser és la lluna que progressivament i lentament va il·luminant amb llum màgica i nostàlgica, el paisatge mil i una vegades contemplat, a la vegada que ens permet endinsar-nos en el nostre esperit per a evocar records i també per a projectar encara camins possibles per al nostre existir.